VILA ENLLÀ (CAPÍTOL 3)

Arriba dos dies tard però arriba una nova entrega del Vila Enllà, espai de notícies breus i plaers visuals. Aquesta setmana que hem deixat enrere l'he dedicat molt a mirar altres blogs i m'han impactat molt positivament algunes imatges que ara us comentaré. Abans vull comentar tres notícies que es mereixen una aportació. La primera és la més recent. La mort de Claudi Arnavat, Cap de Comunicació de l'Ajuntament de Reus, no pot deixar ningú indiferent. Ocupar un càrrec important com aquest és sempre molt complicat i no tots els periodistes en son capaços. Ell ha estat al capdavant d'aquest departament molts anys i hi ha treballat intensament fins el final. Us recomano que llegiu la carta que ha publicat a tots els mitjans l'Alcalde de Reus, Lluis Miquel Pérez, sobre la mort del Claudi. Pérez i Arnavat eren molt amics i es nota el sentiment que posa en el seu escrit l'alcalde. La segona informació que cal comentar és el retorn a la vida laboral del pare de la Madeleine, la nena anglesa que encara continua desapareguda. Sembla que els McCan volen tornar a fer una certa vida normal mentre la policia va tancant el cercle d'un cas que de normal no en té res. Aviat se sabrà la veritat i jo crec que ens quedarem tots glaçats o direm allò tan clàssic: jo, això, ja ho sabia. I la tercera noticia és la que més m'indigna perquè parla de l'agressor del tren. Aquest individu que va atacar una noia immigrant i que després va demanar disculpes en públic, ha passat pels platós de totes les televisions. Ahir ho deia l'amic Ferran Monegal al seu programa que, per sort, podem veure a Canal Reus: al final el delinqüent s'ha convertit en heroi. Les televisions han perdut el nord. Pel que fa a les imatges que destaco aquesta setmana, n'hi ha dues. La primera l'he trobat al blog de l'Enric VIII i és aquesta. I la segona la trobareu al blog Té la mà Maria i és una col·lecció de fotos del turc Murat Suyur. Aquesta setmana he incorporat dos nous blogs al meu espai de links. El primer ha estat el de la meva dona, la Mar Roca, i el segon el del Mossèn. Crec que els dos espais aporten, des de vessants diferents, molt a la blogosfera.