VACANCES (2)
Després de quatre dies de vacances meravellosos, amb una
companyia única i en un dels meus paradisos personals que fins fa poc mai havia
descobert, inicio el segon tram de dies semifestius.
Ara ho faig en un altre
indret del qual en guardo molts bons records i amb una altra companyia, també
més que agradable tot i que el caire sigui diferent, amb la necessitat de
retrobar cos i ànima, ésser i persona.
Diguem-ne que és un lloc de clausura on cal matinar,
sempre amb plaer, per aconseguir el gaudi de veure certs moments del dia que
sovint obviem perquè dormim o no els apreciem com toca.
La pau interior que
proporciona l’espai, òptim per la lectura i el recolliment personal que permet
fer un altre llibre interior sense tapes ni cobertes que el protegeixin, sempre nu però sempre net, m’esperona a
generar noves emocions, cercar-me i aïllar-me per unes hores, potser uns jorns.
Segueixo estant on era, no he marxat a enlloc ni de ningú, em mantinc. Però ara, ara mateix, sóc amb mi mateix, fins que acabi la reclusió necessària i momentània. En el silenci veritable, que poques persones poden experimentar, hi ha allò que sempre es vol i mai es troba: llum, molta llum.
Prop de casa - és un dir depenent de la distància en què
ens ho mirem – m’esvaeixo entre les columnes de pedra que engalanen un pati
verd on un pou, que no demana ni vol desitjos, és únicament el centre de
gravetat del racó on romanc.
Hom no sap, i jo encara menys, quan durarà tot plegat.
Qui sap, de fet, si en el fons (i no parlo del final del pou del pati sinó del
nostre rierol personal que transcorre invisiblement) trobarà un resposta a les
preguntes o, millor dit, sabrà cercar les preguntes idònies.
Comentaris