05 de gener 2015



Vindrà la tardor a tots els cels, plens d’ombres, silenciosos. El vent llaurarà la terra i les fulles hi faran ferida. Caminarem per les venes de camps deserts, amb els ulls d’un nen, fins que caigui el mur que separa les nostres cases de les altres cases. 

Arribarà la tardor amb les tempestes dormides i rius ressecs. La melodia serà el vent, la nostra veu muda i l'esquerda del temps sempre agònic. Caurà el color dels dies feliços, la serenor del paisatge esbossat, l’aroma de les pells compartides quan el temps no era res més que temps. 

Ens tocarà de ple... la tardor.   


3 Responses so far.

  1. Sara says:

    Ara que ha començat l'any em pregunto quan presentaràs nou llibre. Fa massa temps que no en tenim cap.

  2. Pere Sans says:

    El fred també et fa poeta amic meu. Bon any i bona poesia.

  3. De nou ets metafòric tot definint situacions que amb més senzillesa resulten menys atractives. En parlava fa pocs dies amb un bon amic. M'has d'explicar com t'inspires per aconseguir-ho. Et tinc enveja molt sana però és enveja. Una forta abraçada en aquest any que comença tot just ara.

Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -