Header Ads

LES CASES, LES COSES


Les nits s’esgoten com les ciutats, cansades de rebre a tothom. Els carrers no volen tantes passes ni les places tanta gent que les visiti. Els sospirs arriben de les cases que acullen els comerços plens de clients que les clivellen lentament. La condemna és silenciosa entre els murs dels habitatges que omplim. 

Les cases tenen ànima i bon cor, ganes de viure en pau deshabitades, en la calma al mig del camp o d'enlloc. Les cases volen sequera de mirades, donen ombra i fred a qui cerca sol i companyia, són esquerpes, assilvestrades. 

Les cases s’escuren, es marceixen amb les nits i amb les ciutats. Al final deixen de ser cases per començar a ser coses. I nosaltres, som les coses que malvivim les cases. 

1 comentari

cantireta ha dit...

I si s'acumula la pols en els dits dels que hi viuen? Malvivim allò que ens fa casa... el temps i les conseqüències.

Bon dilluns, nen.

Amb la tecnologia de Blogger.