Header Ads

MATÈRIES DEL COS



Reculls, amb les mans al vent, sorra vermellosa que desfan les lentes onades. Mentre, parles i la veu atura l’aire. El gest de somniar-te és dolç i fràgil. Dus un prec d’intencions als llavis i escrius un cúmul de despropòsits. Saps que esculpeixes els vocables com ningú?

La ciutat ens buida el cap i esborra el ulls dels amants passatgers. Els sentiments perden alçada i escopir records a cop de llàgrima és un mètode encertat si et falten arguments per viure. El deliri té ara forma de miralls que et mostren sol, com els estels. El cel gaudeix tot ple de pigues, com aquell cos que ja no tens.

Els cinc sentits han mort plens de cristalls d’anestèsia. I la vida és tan minsa que veus en les mentides, mots i en els mots, silencis.

3 comentaris

Sara ha dit...

Quina meravella de text Òscar. Hi ha dies que files molt prim i em deixes sense paraules. Avui és un d'aquests.

Roger S ha dit...

Esperem amb ànsia que arribi el dia de la presentació del teu llibre a la ciutat de Tarragona. El presentaràs a altres llocs?

Pere Sans ha dit...

Jo crec que alguns escrits són encara per la musa que dius que ja no tens. Que ens coneixem amic meu.

Amb la tecnologia de Blogger.