LA TRUCADA AL MALLOL

O ho explico o rebento. Us vull parlar d'una anècdota que em va succeir quan treballava a Onda Rambla i presentava el programa Tarda de tots amb el Pitu Tarrasa. Teníem un espai de participació ciutadana anomenat Vostè té la paraula. Els oients ens trucaven per telefon i ens exposaven els seus problemes que, sovint, eren derivats del mal estat de les voreres, dels atacs al mobiliari urbà o del mal funcionament de la recollida d'escombraries. Dit d'una altra forma, volien solucions a allò que per a ells és un gran problema i pels polítics els suposa una petita solució. Al llarg de l'any rebíem un miler de trucades i d'aquestes més de 900 eren de temes que afectaven directament la Regidoria de Medi Ambient que coordinava L'Agustí Mallol. El que fèiem en cada cas de cada oient era trucar al regidor que li tocava i fer-li agafar un compromís d'arreglar el problema. Val a dir que els mateixos oients ens trucaven per dir-nos si s'havia solucionat i, al llarg de l'any, un noranta per cent de les demandes havien estat resoltes.
Però sempre hi havia problemes amb la neteja dels carrers i la recollida de brossa i cada dia rebíem trucades. Un dia vaig decidir posar contra les cordes a Mallol i vaig trucar-lo en directe sense avisar-lo prèviament. Va contestar i li vaig dir que aquell mateix dia, a les cinc de la tarda, l'esperava davant de la emissora per anar amb ell a fer una volta per Tarragona centre i tots els barris per demostrar que la ciutat no estava tant neta com ell sempre deia. La trucada la vaig fer a les dues de la tarda i a les cinc en punt va comparèixer L'Agustí Mallol amb el director de Fomento, empresa que llavors feia la neteja de la ciutat. Vam anar amb una furgoneta de Fomento a tots aquells indrets que jo els anava dient. Aleatòriament els deia noms de carrers de la Part Alta, Part Baixa, urbanitzacions i barris. La visita va durar quatre hores i vaig anar gravant tot el que succeïa. I sabeu que va succeir? Doncs que no vaig veure ni un trist paper, ni una trista burilla, ni una taca o xiclet enganxat a terra a cap dels llocs escollits. Tarragona estava "como los chorros del oro". El dia següent vaig haver de lloar la tasca de Medi Ambient i de L'Agustí Mallol. Dues setmanes després, vaig saber que el dia de la trucada en Mallol va mobilitzar, en només una hora, tots els treballadors de la empresa Fomento. Els tres torns de personal van sortir al carrer cobrant hores extres i van deixar la ciutat blanca i radiant. El dia després de la visita i les explicacions que vaig donar als oients, Tarragona centre i barris tornaven a estar bruts.