No es pot negar que a la xarxa hi ha blogs amb una gran repercussió social i mediàtica, espais que desperten l'interés de centenars de persones i que tenen la virtut d'interactuar i fer participar als seus lectors. El blog Tens un racó dalt del món és un dels casos que comento, un fenomen de la catosfera que va néixer i camina amb força de la mà de l'escriptor Jesús M. Tibau . Una de les virtuts del Jesús és la seva constància en mantenir vius tot un reguitzell d'espais setmanals o amb altres periodicitats com les seves desdefinicions, les degustacions d'altres blogs, les cares del món, les cròniques i critiques de llibres i el seu joc literari que avui ocupa aquest post. Aquest dimecres dia 18 el Jesús M. Tibau penjarà al seu blog el joc literari número 100. Això vol dir moltes coses però la primera, seguint amb allò de la constància que deia al principi, que ha estat dos anys, setmana rere setmana, mantenint un espai que arriba a una xifra màgica i que, com marca
Una aportació molt breu. S'ha donat a conèixer una noticia que em sembla molt interessant. La crisi que s'inicia al sector de la construcció i immobiliari està provocant que els qui van obrir la seva agencia per vendre pisos i terrenys sense conèixer el mercat, tanquin el seu negoci. Durant uns quants anys el sector ha fet el que ha volgut. S'ha construït sense parar i s'ha anat venent tot allò que es construïa. I pel camí, els oportunistes obrien immobiliàries. Abans deien que cada cent metres hi havia un bar i ara, cada cinquanta metres et trobaves la oficina de venda de pisos i xalets a preus d'escàndol. Una casa que fa vuit o deu anys valia 25 milions de pessetes (150.000 euros) ara passa dels 80 milions (480.000 euros). Si parlem del lloguer, l'any passat va augmentar-se de mitjana un 4,5 per cent, el doble que la inflació. Les dades parlen per si soles i evidencien l'abús que s'ha patit derivat dels qui construïen i dels qui venien o llogaven allò construït. I tot s'acaba i tot torna al seu lloc. Els qui fa deu anys tenien immobiliària seguiran al sector i els qui van voler fer molts duros en poc temps, cap a casa. Ara nomes falta el miracle, que les hipoteques baixin (utopia més que miracle) i que els pisos i les cases siguin una mica més barates (un somni).
Comentaris
salutacions
Tema hipoteques, sincerament no crec que baixin. I tema preus crec que baixaran a grans ciutats i zones de costa, a la resta penso que és notarà menys el desequilibri.
Els credits al consum han estat els primers ha deixar-se de pagar (amb xifres petites encara d'usuaris) i la gent mai deixarà de pagar hipoteques, avans sacrificaran les seves vacances, capritxus... (seria el més llògic però mai s'ha sap)
El que em preocupa de veritat són aquests credits d'alt risc i fàcils d'obtenir via telèfon, a la llarga moltes famílies patiràn i em sembla que als EUA fa forces anys que aquest sistema funciona i en alguns sectors socials comença a ser dramàtic.
Ojala baixin els preus i que polítics i bancs (ells tenen molt a dir) utilitzin les eines per "collar" el mercat immobiliari. En el seu moment un empresari immobiliari em va dir que, a més facilitats de pagament que ofereixi el banc (40-50 anys, fix-variable, etc.) més pujan ells els preus.
En fi ja veurem.....perdona el rotllo, però ma sortit tot d'una tirada.
Q vagi bé!