AGRICULTURA MENTAL

Per als blogs que formen part del BACA (Blog Anti Christmas Americà) , avui és un dia molt especial perquè surt als carrers un element molt important i molt nostre en aquestes festes, l'Home dels Nassos . Aquest personatge mitològic té tants nassos com dies li queden a l'any però només surt el 31 de desembre. La tradició deia al seu dia que l'Home dels Nassos tenia tants nassos com dies té l'any i els més petits sortien al carrer per trobar-se amb un home amb 365 nassos. Al final hem sabut que té únicament un nas, ben gros per cert, perquè quan surt al carrer només ens queda un dia per acabar l'any. La foto que acompanya aquest post és de l'Home dels Nassos de la ciutat de Tarragona , un dels indrets on la tradició s'ha continuat imposant malgrat altres elements nadalencs importats, cas del Pare Noel, intenten fer-se un lloc que no els correspon. Com és el darrer dia de l'any i, parlant de nassos, faré tres aportacions que em demana el cos. La primera és

Tot i els problemes econòmics actuals, la xarxa barcelonina Bicing vol demostrar que tot va sobre rodes. Aquesta societat, dedicada a potenciar l'us de les bicis a la ciutat de Barcelona, bicis de lloguer, ha avançat que de cara al 2009 ampliarà el seu servei a 17 ciutats metropolitanes més. Aquest servei de préstec de bicicletes tindrà com a novetat, ja existent com a model a Barcelona, la possibilitat que les empreses que ho vulguin es puguin anunciar. L'espai creat a la roda de darrera, el que veieu a la foto, permetrà posar-hi publicitat tot i que caldrà veure quin empresari amb cara i ulls aposta per aquest sistema. Particularment, no m'hi gastaria ni un cèntim d'euro. Però deixant a banda el tema publicitari, la lectura que en faig d'aquesta noticia és un altre. A mi em preocupa que certs ajuntaments, sempre son els governats per les esquerres que diuen ser ecologistes i progressistes, no vegin que abans de potenciar l'us de la bici calen diverses mesures.

Acabo de cruspir-me un dels regals que em va fer fa un parell de dies, per Nadal, la meva dona. Es tracta del darrer Premio Planeta, una obra que sota el títol de "El Mundo" permet al seu autor, Juan José Millás , recordar la seva infància. M'ha semblat una molt bona obra, escrita amb el cor i també amb certa ràbia. Millás ja explica en aquest llibre que ara, un cop s'ha despullat internament tot tornant als seus primers anys, tancarà un capítol important i pendent que de pas li canviarà la vida. A "El Mundo" Juan José Millás ens descobreix que va tenir una infància molt dura, envoltada de problemes i de pobresa perquè a casa eren els seus pares i nou germans convivint amb el fred, pocs recursos econòmics i, en el seu cas, amics estranys i amors impossibles. Millás havia de tancar aquest capítol, explicar aquells anys tant difícils, i un altre que en tenia de pendent, llençar al mar les cendres dels seus pares que ha guardat a casa seva durant molts anys. E

Amb el temps tot torna al seu lloc i tot el que puja, baixa. Li ha succeït ara al mercat immobiliari dirigit per una colla de professionals i una altra colla de pirates. Els primers segueixen al sector i els segons han hagut de plegar o poc els hi queda. Parlo dels que es van aprofitar del moment per aprofitar-se també de les persones, dels qui van obrir una agencia immobiliària, negoci de finques, sense entendre res en aquesta temàtica, pel simple fet de comprar i vendre tot especulant i augmentant aquesta famosa bombolla immobiliària que al final ha acabat petant. La situació si parlem del preu de la vivenda es feia ja insostenible per la gran majoria. L'accés a l'habitatge nou o el de lloguer es feia impossible, insostenible. Els preus augmentaven cada any fruit de la mateixa especulació i d'aquest impopular euribor que tothom coneix però pocs saben que significa. La bonança per a molts ciutadans arriba quan llegim que ara, després de tants anys d'abusos, el preu d

Llegir la premsa del dia aquest matí, 25 de desembre o sigui nadal, ha estat un trauma. Un cotxe bomba conduit per un suïcida ha matat una vintena de persones i n'ha malferit 80 més a Biyi, a l'Iraq. Entre les víctimes hi ha nens que, lluny de tenir un regal per Nadal perquè pertanyen a famílies pobres, han trobat la mort injusta. ETA ha fet esclatar una bomba a la Casa del Poble de Balmaseda mentre quatre nens morien en un incendi d'un restaurant xinès a Holanda i un matrimoni era també víctima de les flames al seu xalet de Illescas. Al mar, 14 mariners desapareixien al naufragar el seu vaixell, carregat de productes químics, a Corea del Sud, mentre a Mauritània han estat detingudes tres persones acusades d'haver assassinat quatre turistes francesos. A l'Índia han mort tres presumptes islamistes quan lluitaven contra les forces de seguretat del país de les vaques sagrades. A Colòmbia tothom espera que les FARC alliberin dos dones i un nen segrestats i a Cuba més de

El Nadal és a la cantonada i ahir diumenge es va produir un fet molt agradable per tots aquells que hem estat i seguim defensant un nadal nostre, català i amb els elements de casa. L'Associació de Veïns "Els Ametllers" de Vilafortuny , a Cambrils, va organitzar la festa del Caga Tió que és un dels actes més tradicionals quan arriba el Nadal a Catalunya. Aquesta entitat, creada recentment i amb una activitat molt alta, va portar dos patges dels Reis d'Orient que van anar convidant tots els nens i els pares dalt d'un cotxe que va passar per tots els carrers de l'urbanització. Més tard, els patges van rebre les cartes dels nens i llavors es va fer el Caga Tió per acabar l'acte amb una degustació de fideus rossos per a tots els assistents a l'acte. Crec que, en uns temps on tot s'importa dels Estats Units i el Pare Noel guanya terreny als Reis mentre els botiguers avancen el Nadal guarnint els seus aparadors dos mesos abans de les dates i els ajuntamen

S'ha produït un acte de bona voluntat per part del sindicat Asemit . Els responsables del seu blog han decidit posar el punt i final a la polèmica generada els darrers dies i han despenjat tots els posts escrits arran de l'afer Blog Solidari. Personalment agraeixo molt aquest acte de bona voluntat i per això jo també ha decidit correspondre despenjant els posts escrits els darrers dies sobre aquest tema. Crec que les dues parts han de cedir i així ha estat. Dit això, us he de dir que estic també content per una altra cosa tot i que pugui semblar una xorrada. Avui ha localitzat a la ciutat de Tarragona, tres mesos i mig després d'haver-lo provat per primer cop, un dels principals plaers per la meva gola i cos. He trobat birra Moretti i n'he comprat una caixa de 24 ampolles que m'aniré subministrant com si d'un medicament es tractes, en petites dosis perquè em duri molt. Aquesta cervesa la vaig descobrir a l'agost quan vaig viatjar a Sicilia i vaig tenir l

El Congrés dels Diputats ens ha donat pel sac una vegada més i mira que els tenim ben pagats però no hi ha forma que estiguin al nostre costat. Avui aquesta cambra ha aprovat rebutjar una esmena que s'inclou a la llei de societat que instava al govern a eliminar d'aquí un any el polèmic cànon digital. Aquesta taxa que grava els sistemes de suport per reproduir, gravar o emmagatzemar música fa rics a les velles glories de la cançó. A la foto, presents al Congrés avui, hi veureu les acaballes d'un senyor que va dedicar una cançó de lloança a Franco, Victor Manuel . També hi ha la Rosa León que fa cent anys que no canta i el Luís Cobos , l'home que diu que és director d'orquestra i que passarà a la història com el personatge que més peces clàssiques ha destrossat amb el seu xim-pum de fons. També hi ha la Tina Saínz, una pseudo-actriu si arriba a aquesta categoria. Hi falta el xuclador major del regne, una altra vella gloria de la cançó si es pot dir que mai ha cantat,

N'hi ha de totes les mides i gruixos, colors i textures però cap d'ells mossega. Parlo dels llibres, aquell element de companyia tant imprescindible per alguns i tant desconegut per una altra gran majoria. Tothom n'ha tocat com a mínim un a la seva vida, quan anava a escola, però en molts casos mai més els han vist. Hi ha una part de la població que té pànic a la lectura, que considera que llegir és perdre el temps, que no aporta res ni serveix de res, que no alimenta la nostra ment. Aquesta dieta de llibres, més estesa que la Mediterrània, em preocupa. Hi ha qui prefereix atrotinar el seu cervell escoltant discursos per la televisió, qui opta per alimentar la seva neurona del lleure matant soldats o marcant gols amb la vídeo-consola d'última generació, qui considera una despesa gastar-se 20 euros en un llibre i creu que és una necessitat polir-se'n 60 en un joc. Llavors hi ha aquells ciutadans que, per no estar ni a un cantó ni a l'altre, opten per fer les comp

Amb el titular del post no vull dir pas que si aneu al popular barri vermell de la capital holandesa hi trobeu a la cantant i model italiana, que quedi clar. El que passa és que de la jornada d'avui m'han sobtat dues notícies i les dues van de dones. La primera és l'anunci fet pel govern d'Holanda de reduir considerablement el nombre d'aparadors de prostitució i de coffee shops que son aquelles botigues on pots comprar-hi de tot menys unes espardenyes d'espart. Dels 400 aparadors guarnits amb noies que posen a la venda el seu cos se'n tancaran uns 300 i pel que fa a les cafeteries on fas el cafè i hi pots comprar droga, encara no s'ha donat la xifra. De pas també volen reduir al màxim el nombre de restaurants econòmics per, diuen ells, rentar la cara a la ciutat d'Amsterdam. A mi, personalment, m'indigna i molt aquesta decisió perquè crec que caldria tancar tots els aparadors vermells i acabar amb la prostitució publicitada amb luxe, tancar tots

Aquest post servirà per dues coses. En primer lloc per comentar-vos que aquest blog ha rebut la distinció de BLOG SOLIDARI . Aquest reconeixement, el banner del qual ja he penjat a la columna de la dreta, m'arriba GRÀCIES a l'amic Jesús M. Tibau . La distinció de Blog Solidari la tenen aquells espais que es considera que comparteixen idees i opinions amb qui en fa entrega o que, senzillament, donen a conèixer el seu parer i coneixements de forma altruista, generosa i voluntària. Dit d'una altra forma, com diu en Tibau, és per als blocaires que son feliços compartint que, en el fons i també en presencia constant, és el principal objectiu d'aquestes eines de comunicació anomenades blogs. Com es tracta de compartir i pel plaer que ara tinc de fer entrega d'aquesta distinció a alguns blogs, vull que en gaudeixin tres però un d'ells ja la té o sigui que la donaré a dos blogs que segueixo molt i que m'ensenyen moltes coses noves a més de fer una labor important e

Els blogs tenen cada cop més importància i els companys de La Plana Ràdio ho saben. Per això van crear un espai anomenat blogejan on s'entrevista als autors dels blogs per parlar dels orígens dels seus espais, dels seus continguts i del seu dia a dia. El passat 21 de novembre el Josep Roig, responsable del programa en aquesta emissora, em va donar l'oportunitat de parlar sobre aquest blog. Va ser una entrevista molt amena, distesa, amable. El resum que n'ha fet al blog de La Plana Ràdio m'ha agradat molt, de veritat. Aquest és l'enllaç directe . A més, per aquells que vulgueu i tingueu paciència, us he penjat la gravació en qüestió. Espero que us agradi i ja avanço que, al final de l'entrevista, el Josep em demana que recomani dos blogs més per continuar aquesta roda d'entrevistes. A mi em va recomanar l'amic Jesús M. Tibau i li agraeixo de tot cor. Per cert, des d'avui he incorporat un nou link a la secció d'espais molt interessants. És el de

He rebut un nou meme. Me l'ha passat l'Octavi Saumell i com sempre feig, el respondré. És un meme sobre el món blocaire amb diferents preguntes. Apa, som-hi!. 1. Quan temps portes com a blocaire? Oficialment des del 19 de juny tot i que vaig començar a escriure seriosament a partir del 10 de juliol. 2. Com vas saber l'existència dels blogs? Vaig entrar a veure les notícies a la BBC (ho faig cada dia) i vaig descobrir que hi havia blogs. 3.Digues 5 blogs que segueixes diàriament. Així ho penso , La Garrofa de Mont-roig , El Saló dels Penjats , Diari de la Mar , Té la Mà Maria i Tens un racó dalt del món . 4. Ets lector anònim d'algun bloc? No. Sempre m'ha agradat donar la cara encara que hagi de fotre canya. 5. Alguns autors que et generin especial simpatia. Salvi Guinart, Sherlock Holmes, Pitu Tarrasa, Mar Roca , Roser Pros, Josep Maria Yago, Jordi Martí Font, Mon (La Garrofa), Jesús M. Tibau, Zel, Nastrud i tots aquells que tinc linkats. 6. Amb quins 5 blocaires

El periodisme comença estar en decadència gràcies a tots aquells que l'utilitzen de forma errònia. Als caps de premsa que veten mitjans, professionals sotmesos als programes del cor i tertúlies o entrevistes amb famosos, professionals que no recorden que van ser extorquits quan treballaven en un diari i ara extorqueixen ells en un altre mitjà, altres coneguts professionals que haurien d'estar jubilats i encara desbarren a diari pel micròfon, cal sumar-hi el cas que publica avui la premsa. Una jove estudiant de Periodisme d'una universitat de Barcelona ha estat denunciada per oferir sexe a dos Mossos d'Esquadra a canvi que li retiressin les multes que, suposadament, deu. Aquesta jove estudiant, de 24 anys, col·labora al programa de Cadena Dial Atrévete que presenta Javier Cardenas , la persona que més frikies ha descobert a tota Espanya gràcies als programes de l'Alfonso Arús. L'estudiant va aturar dos agents dels Mossos a l'avinguda de la Diagonal i els va

Això del Youtube és un invent sense límits. Cada setmana dedico una estona mirar-me vídeos i trobo molta ferralla visual però també topo amb petites joies. Avui vull parlar d'una cançó que sempre m'ha agradat molt malgrat no sigui cap entusiasta del grup de la va composar, els Rolling Stones. El tema, tot un clàssic, és Ruby Tuesday. El van composar el 1966 el Keith Richards i el Brian Jones tot i que, legalment, els autors son en Richards i l'incombustible Mick Jagger. La cançó va ser número 1 a Estats Units i número 3 al Regne Unit. Marianne Faithfull, Rod Stewart, Kenny Rogers, Don Williams o en Bono dels U2 l'han cantat en diverses ocasions. Avui us penjo el vídeo dels seus autors, els Rolling Stones, i dos enllaços amb dues versions. La primera és de la Melanie Safka i la segona del Franco Battiato. Crec que son dues molts bones visions d'aquest clàssic dels Stones. Cadascuna té les seves particularitats. La de Battiato no té imatge perquè els vídeos on les can

Feta la llei, feta la trampa. Aquesta frase és tot un clàssic i en èpoques com les que arriben, les nadalenques, és quan es demostra que tota la raó de ser. L'Ajuntament de Tarragona ha decidit que un equip de tècnics de l'àrea de Promoció de la Ciutat analitzi aquests propers dies fins a quin punt els comerços compleixen la normativa sobre horaris comercials. Si es comprova que un establiment no compleix aquesta llei rebrà una sanció econòmica. Tot això, segons els inventors d'aquesta idea, per evitar que hi hagi comerços que tanquin més tard del que permet la normativa. Home, a mi aquesta idea em fa riure perquè és absurda, un pedaç. M'explico. Resulta que d'ençà que van instal·lar-se a la ciutat de Tarragona certes empreses comercials, a la part central com la Rambla Nova o altres punts més aïllats, fan el que volen. Parlo de filials i delegacions de grans empreses com una de la Rambla, prop del Moto Club, que cada any comença abans que els altres les campanyes

En gran part, aquest post el dedico al company Jesús M. Tibau perquè ahir a la nit escoltava l'entrevista que li van fer a La Plana Ràdio per parlar del seu blog. El document és molt interessant perquè el Jesús és un gran blocaire amb un bloc que ja és referència a molts indrets. En un moment de l'entrevista l'amic Tibau deia que és molt tafaner i que això el porta a mirar sovint quanta gent visita el seu blog i d'on arriben aquestes visites. Per això fa poca estona he entrat a la web d'Alianzo , una de les pàgines que fan rànquings dels blogs tot catalogant-los per països, categories i temàtiques. M'ha sobtat veure els resultats al comprovar que molts dels blogs que conec i tinc linkats ocupen posicions molt altes. El blog del Jesús Tibau lidera la llista de blogs literaris en català i és el vuitè de la general, a la categoria d'activisme hi trobem el blog de La Marfanta en primera posició, l'Així ho penso del Josep Maria Yago a la tercera i el blog de

Per més que s'hi entestin i malgrat les moltes reunions que puguin fer, Europa i l'Africa continuaran estan a anys llum en tots els sentits. Crec que és la conclusió que cal extreure de la reunió que han celebrat a Lisboa els dirigents polítics dels dos continents. Hi havia bones intencions però no s'ha arribat a cap acord important i la bona entesa assolida en alguns temes no passarà de ser un llistat de bones intencions. Europa vol que l'Africa sigui més competitiva però quan els africans els recorden que per aconseguir aquest repte s'han de posar molts diners sobre la taula, els europeus canvien de tema. Europa vol establir-se amb força al territori africà argumentant que ho farà per ajudar a incrementar la productivitat però els africans es temen que aquesta acció acabi amb els pocs recursos productius autòctons que tenen. Europa té por del creixement productiu de la Xina, cada cop més accelerat, mentre els africans els reben amb els braços oberts perquè els xin

Us comunico que he fet alguns canvis al blog. Amb el temps, la columna lateral de la dreta s'havia fet massa gran i repassar tots els continguts esdevenia una feina feixuga pel molt material que hi havia. He creat uns menús desplegables en aquelles seccions amb més links excepte la dedicada als blocs. Així, a partir d'ara podreu veure-ho tot com abans però més ordenat. Us recordo que quan vaig crear el blog, el primer espai que hi vaig incorporar és el dedicat als mitjans de comunicació. Des d'aquí podreu llegir la premsa de tot el món, escoltar emissores de ràdio de molts països i veure moltes televisions. També hi ha una secció dedicada a viatjar per alguns racons del món poc coneguts i un apartat de càmeres web en directe que és molt interessant. Aprofitant els canvis he decidit incorporar algunes webs que no hi havia i també refer tres o quatre enllaços que han canviat incorporant a més diversos links amb la premsa que ha aparegut recentment com el diari 20 minutos o el

M'ho temia, ja han arribat!. Aquest matí he vist els primers Pare Noel escalant per les parets dels xalets dels meus veïns. La imatge parla i no fan falta massa paraules per entendre la meva irritació quan, recent llevat, he vist aquest element vermell amb l'escala tot intentant entrar en aquesta casa, amb el seu esperit americà, per fer-se seus els nens. Ara el coco ja no arriba, ara es menja el coco als més petits. A sobre, obro el diari i veig que, per primer cop, el pernil ibèric és legal a Estats Units. Sembla mentira però fins ara es passava de contraban i al final s'ha legalitzat. Es mengen la porqueria de les hamburgueses i altres fast food que els posa com a porquets i prohibeixen delícies ibèriques. I ara, vist el primer Pare Noel i legalitzat el bon pernil, ja hem d'aguantar les megafonies nadalenques a carrers i bars, caminar sota les llums de colors i empassar-nos els anuncis de torrons i caves, joguines i consoles. Sempre en quedar pensar que encara teni

Aprofito aquest dia de la Constitució per a recordar la importància del document a tots aquells responsables polítics que ara son al govern. Ho dic perquè el proper any es complirà el 30è aniversari i molts d'ells porten més de la meitat d'aquest temps movent-se pels passadissos dels seus ajuntaments. Alguns van ser a l'oposició i altres no però, sigui com sigui, coneixen a fons tots els racons dels consistoris on treballen i cobren gràcies a la voluntat del poble. Per això vull fer tres senzilles aportacions aprofitant, reitero, aquesta jornada de crida a la democràtica. La primera aportació o exercici obligat passa per recordar que existeix la llibertat d'expressió i la tolerància que en alguns casos, els qui governen, no accepten quan les paraules les diu l'oposició. El segon exercici ens obliga a pensar en igualtat d'oportunitats que han de tenir tots els representants elegits democràticament pel poble en àmbits tan senzills com, per exemple, expressar-se

Aquest post el dedico a tothom però especialment a l'amic reusenc de Té la Mà Maria . Vist el teu interès, del tot lògic, per la Ukulele Orchestra , aquí tens dos vídeos més d'aquesta formació anglesa creada el 1985. La seva web oficial és aquesta i espero que frueixis amb els dos vídeos que, com el que vaig penjar ahir, no tenen pèrdua. Per cert, et prenc la paraula i prometo fer posts musicals més sovint.

De tant en tant faig concessions sobre els meus gustos musicals i penjo algun vídeo en aquest blog. Una de les meves passions es diu Kate Bush . Aquesta cantant anglesa amb una veu fina, melòdica i única sempre m'ha sorprès gratament i sobretot als seus inicis. Un dels temes més coneguts el canta amb el Peter Gabriel i es diu Don't give up . Fa una estona, fent una ullada i buscant coses d'ella, he topat amb un nou valor musical. Es diu Hayley Wenestra , és de Nova Zelanda i té 20 anyets. L'any passat va fer la gira mundial amb el projecte musical Celtic Woman que us recomano molt. El vídeo que ara veureu és de la Hayley i canta un dels clàssics de Kate Bush amb una orquestració molt bona. Espero que us agradi perquè a mi m'ha impactat molt gratament. I per si no en teniu prou, us poso un segon i un tercer vídeo de la mateixa canço però en una altra versió. En aquest cas la primera va a càrrec de les Puppini Sisters que van fer la gira espanyola de Franco Battiato l

El portaveu adjunt del PSC al Parlament de Catalunya, Joan Ferran, l'ha liat i ben liada. Les seves declaracions sobre TV3 i Catalunya Ràdio, els mitjans que paguem tots els qui vivim a Catalunya. Ferran reclama una televisió i una ràdio molt més neutral, objectiva, plural, informativa i sense biaix partidista i afegeix que cal arrencar la crosta nacionalista de les emissores de la Generalitat. Aquesta paraula, crosta, ha estat justament la que ha tocat el crostó i ben tocat. Ferran ha deixat anar altres perles tot dient que TV3 " és despietada amb el Govern català. Prioritza, magnifica i recaragola la informació en contra de l'Executiu. Amplifica els conflictes i minimitza les notícies positives sobre el Govern". A més, segons Ferran "cal una televisió i una ràdio públiques en català, nacionals, però no nacionalistes. Que serveixin a tots els catalans i s'abstinguin de fer proselitisme sobiranista i de construir pàtries". L'entrevista no té pèrdua

Aquest post serà curt però us asseguro que és per donar-vos un bon consell. Fa pocs dies parlava de la incorporació al món blocaire del Pitu Tarrasa i com era d'esperar, han estat diverses les persones que han fet comentaris al post recordant la figura del pare del Pitu, el Josep Maria Tarrasa, i el seu personatge més popular, el Maginet Pelacanyes. Avui l'amic de La Garrofa de Mont-roig ha fet un post molt interessant on recorda les seves vivències al voltant de la figura de Tarrasa i en Maginet. Gràcies al post he pogut calcular millor la edat de La Garrofa, conèixer una mica la seva infància (no us perdeu la foto) o saber que va dedicar-se al món de la cançó. No sabia cap d'aquestes coses i m'ha agradat descobrir-les com també he sabut que La Garrofa, el Mon, escoltava la ràdio, Onda Rambla, en aquells bons temps de treball conjunt del Pitu Tarrasa, un servidor i molta altra gent. Us aconsello que hi feu una ullada. A més, estareu ben acompanyats musicalment parlan

Mentre a Veneçuela Chavez ha rebut el seu primer toc d'atenció, a Rússia es produeix una situació que el meu cap no acaba d'entendre, una situació que torna a posar en evidencia moltes coses. El partit de Vladimir Putin, Rússia Unida , ha guanyat còmodament les eleccions legislatives. La persona que fa uns anys va arrasar mig país i que ara el governa, torna a rebre el suport de les seves víctimes. El cas de Txetxènia ja és un món apart. Putin va destruir barris sencers i ara els qui ho van perdre tot no han dubtat en votar-lo i ha aconseguit un 99 per cent dels vots. És clar que pels carrers de Txetxènia només es veien pancartes i cartells electorals del partit de Putin. La por envaeix les cases, les ments de les persones, les condiciona. Els observadors diuen que han estat unes eleccions poc clares, gens netes i Putin s'ho passa pel forro perquè ja les ha guanyat. És el mateix president que ha fet assassinar 14 periodistes d'ençà que és al govern, el llop amb pell d

Em sorprèn cada cop més aquest individu anomenat Hugo Chávez que té entabanat a la meitat del seu país i que cada cop que es presenta torna a ser elegit President de Veneçuela per seguir demostrant que està com "un llum de ganxo", sonat perdut. Com a persona contraria a la figura de la família reial espanyola, m'he de decantar a favor d'aquest grupuscle abans de donar la raó a Chávez. Ara exigeix que el Rei d'Espanya li demani disculpes i amenaça en nacionalitzar les filials del BBVA i Banco de Santander al seu país. Dic el seu país perquè, com a sonat número 1 de Veneçuela, creu que tot és seu i tot és governable amb el suport d'unes masses incultes, empobrides i sense recursos. Promet i no compleix, és la vergonya d'un continent i no ho sap veure. Ja en teníem prou amb el dictador Fidel Castro (a veure si passa a millor vida) i Evo Morales (a veure si el canvien) o amb Augusto Pinochet (llàstima que moris sense pagar els seus crims) o tots els qui han p