Aquest post és el darrer escrit que dóna vida a aquest blog. El “Tot és possible” ja no té raó de ser a hores d’ara per motius diversos que fan que el nom del propi espai esdevingui fals, no adequat, poc adient. Hi ha labors incessants que no arriben a bon port i són aquestes les que provoquen la caiguda. Tot suma, a cop d’esforços, fins que deixa de sumar i et resta i omple d’entrebancs. La motxilla pesa massa en alguns sentits i les mans, i el cap sobretot, s’esgoten d’alimentar un espai virtual que sempre ha estat ben cuidat però que requereix estabilitat, concentració, creativitat i ganes de comunicar. El camí ha tingut massa pèrdues i hi ha dreçeres que perdo de vista ara. Es dibuixa un nou hortizó que repasso visualment a cada petjada. Moltes coses tenen el seu principi i el seu final, altres no tenen principi, altres no tenen final. I en aquest cas el final el poso jo, voluntàriament, agraint-vos a tots i totes la vostra confiança diària i la vos...
Comentaris
Salut!
Supongo que en las fechas que estamos .................un abrazo
Que fuerteeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee-
Mon, oído cocina!
Anònim, per la meva part ha estat, reitero, un acte de bona voluntat derivat d'un altre acte de bona voluntat. Jo per Nadal no em posso tendre i davant d'una amenaça judicial no em faig enrere ni tinc por de res. Per a mi, el tema està tancat. Una abraçada a tots!
vq ja quedarem passat festes a Tarragona
M'ha portat molts bons records. Jo la vaig conèixer in situ, en un poblet petit petit "relativament" proper a Luca i Pisa.
He estat una mica del tot al marge d'això dels urbanos -de fet no ho he pillat gaire- però espero no prenguin cap represàlia i tot torni a la calma, i que això dels seveis jurídics sigui de per riure, una broma.