Els textos que comparteixo avui no formaran part del meu proper llibre que, com vaig anunciar, es dirà “Invasión de campo” i tindrà un caire molt més filosòfic i existencial que els altres. Ja he enllestit la primera de les quatre parts que hetitulat “Metafísica de la herida” i sóc en procés de creació de la segona que es diu/dirà “Metafísica del silencio”. Però els tres poemes que tot seguit podreu llegir són ben diferents. Tenen pocs mesos, estan fets entre l’octubre i el desembre passat, i ara els he presentat a dues convocatòries de poesia eròtica que s’havien anunciat. Diverses persones insistien darrerament en que em presentés a aquestes convocatòries, no únicament les de caire eròtic òbviament, i al final em vaig decidir. El primer, que es diu “Porta’m”, és per a un concurs. Els altres dos són per a un altre concurs. Espero que us agradin. Les fotos les podeu ampliar clicant sobre elles. PORTA’M Porta’m al sud dels teus malucs on la humitat envolta els arbre
Mentre a Veneçuela Chavez ha rebut el seu primer toc d'atenció, a Rússia es produeix una situació que el meu cap no acaba d'entendre, una situació que torna a posar en evidencia moltes coses. El partit de Vladimir Putin, Rússia Unida, ha guanyat còmodament les eleccions legislatives. La persona que fa uns anys va arrasar mig país i que ara el governa, torna a rebre el suport de les seves víctimes. El cas de Txetxènia ja és un món apart. Putin va destruir barris sencers i ara els qui ho van perdre tot no han dubtat en votar-lo i ha aconseguit un 99 per cent dels vots. És clar que pels carrers de Txetxènia només es veien pancartes i cartells electorals del partit de Putin. La por envaeix les cases, les ments de les persones, les condiciona. Els observadors diuen que han estat unes eleccions poc clares, gens netes i Putin s'ho passa pel forro perquè ja les ha guanyat. És el mateix president que ha fet assassinar 14 periodistes d'ençà que és al govern, el llop amb pell de corder, l'home de mirada freda i distant. Ningú li portarà a una persona que seguirà sent un lider mundial i que assistirà a aquelles reunions on els principals sonats del món, entre ells el president nord-americà, decideixen el futur de la humanitat. Som, com deia en Llach en una cançó, barquetes sense timó. Som el naufragi constant en un oceà ple d'odi i governs fets per manar al preu que sigui.
Comentaris