Aquest post és el darrer escrit que dóna vida a aquest blog. El “Tot és possible” ja no té raó de ser a hores d’ara per motius diversos que fan que el nom del propi espai esdevingui fals, no adequat, poc adient. Hi ha labors incessants que no arriben a bon port i són aquestes les que provoquen la caiguda. Tot suma, a cop d’esforços, fins que deixa de sumar i et resta i omple d’entrebancs. La motxilla pesa massa en alguns sentits i les mans, i el cap sobretot, s’esgoten d’alimentar un espai virtual que sempre ha estat ben cuidat però que requereix estabilitat, concentració, creativitat i ganes de comunicar. El camí ha tingut massa pèrdues i hi ha dreçeres que perdo de vista ara. Es dibuixa un nou hortizó que repasso visualment a cada petjada. Moltes coses tenen el seu principi i el seu final, altres no tenen principi, altres no tenen final. I en aquest cas el final el poso jo, voluntàriament, agraint-vos a tots i totes la vostra confiança diària i la vos...
El Congrés dels Diputats ens ha donat pel sac una vegada més i mira que els tenim ben pagats però no hi ha forma que estiguin al nostre costat. Avui aquesta cambra ha aprovat rebutjar una esmena que s'inclou a la llei de societat que instava al govern a eliminar d'aquí un any el polèmic cànon digital. Aquesta taxa que grava els sistemes de suport per reproduir, gravar o emmagatzemar música fa rics a les velles glories de la cançó. A la foto, presents al Congrés avui, hi veureu les acaballes d'un senyor que va dedicar una cançó de lloança a Franco, Victor Manuel. També hi ha la Rosa León que fa cent anys que no canta i el Luís Cobos, l'home que diu que és director d'orquestra i que passarà a la història com el personatge que més peces clàssiques ha destrossat amb el seu xim-pum de fons. També hi ha la Tina Saínz, una pseudo-actriu si arriba a aquesta categoria. Hi falta el xuclador major del regne, una altra vella gloria de la cançó si es pot dir que mai ha cantat, en Ramoncin. Gràcies a ells i altres elements que han frenat l'arribada de bona música al nostre país, ara seguirem pagant aquest cànon que no és el mateix que es paga quan compres uns cd's encara que siguin dels xinos. M'ha decebut molt el vot a favor de Convergència i Unió i el de la Chunta Aragonesista perquè dels comunistes d'IU i els socialistes ja no em sorprèn res, res de bo vull dir. El PP i Iniciativa per Catalunya han estat sensats al votar a favor de l'eliminació del cànon però els seus vots no han estat suficients. Jo, particularment, seguiré comprant els cd's i els dvd's a Andorra, descarregant-me música via mula i, en cas de canviar-me de gravador, esperaré que me'l regali algú perquè si depèn de mi aquests personatges es moriran de gana. Per animar la cosa, aquí us penjo un vídeo del CQC sobre aquesta penya. 
Comentaris
i pensar qe hi ha tant d'artista perdut, oblidat....
L'altre dia parlava amb una persona que ha escrit més de 50 llibre d'assaig i em comentava que mai ha vist un duro d'això dels drets d'autor.
Una camama... haurem d'anar a comprar CDs i d'altres aparells a Andorra!
Jjejejejejej
salutacions
Mon si et passa el que dius, és perquè tens molt bona veu, jejejeje. És broma.
si mires el meu bloq, veuras que ahir tambe en vaig parlar d'aquest tema jejeje
salut!
no pot ser que un cd dels beatles, 40 anys despres continui tenint un preu de 15-20 euros... ho sento, no pot ser.
la pirateria ha fet que dormir-se a la palla sigui perdre diners, les vendes van com van, i si vols guanyar-te la vida cal fer concerts, promos, i sobretot anar treient discos....
hi ha certes estructures arcaiques que fan que el preu de les coses sigui totalment absurd, i ara estic pensant en els llibres d'escola, còm pot ser que un llibre de "mates" que ha de comprar noséquantsmils de xiquets tingui el preu que té, algú s'està fotent la butxaca a punt de rebentar
salutacions cordials i perdona'm oscar per col.lar temes que no toquen....
ricardo santiago
Molt bo el vídeo.
Us heu fixat que això de cànon sona a esglesia?
Josep Maria, això del cànon sona a esglèsia perquè aquests de l'SGAE també son una secta. Les "joies musicals" que son a la junta directiva equivalen als cardenals i bisbes (amb la panxa sempre ben plena i cotxe amb xòfer) i els músics que no veuen ni un duro equivalen als capellans de parròquia de poble.