Els textos que comparteixo avui no formaran part del meu proper llibre que, com vaig anunciar, es dirà “Invasión de campo” i tindrà un caire molt més filosòfic i existencial que els altres. Ja he enllestit la primera de les quatre parts que hetitulat “Metafísica de la herida” i sóc en procés de creació de la segona que es diu/dirà “Metafísica del silencio”. Però els tres poemes que tot seguit podreu llegir són ben diferents. Tenen pocs mesos, estan fets entre l’octubre i el desembre passat, i ara els he presentat a dues convocatòries de poesia eròtica que s’havien anunciat. Diverses persones insistien darrerament en que em presentés a aquestes convocatòries, no únicament les de caire eròtic òbviament, i al final em vaig decidir. El primer, que es diu “Porta’m”, és per a un concurs. Els altres dos són per a un altre concurs. Espero que us agradin. Les fotos les podeu ampliar clicant sobre elles. PORTA’M Porta’m al sud dels teus malucs on la humitat envolta ...
Aquest post serà curt però us asseguro que és per donar-vos un bon consell. Fa pocs dies parlava de la incorporació al món blocaire del Pitu Tarrasa i com era d'esperar, han estat diverses les persones que han fet comentaris al post recordant la figura del pare del Pitu, el Josep Maria Tarrasa, i el seu personatge més popular, el Maginet Pelacanyes. Avui l'amic de La Garrofa de Mont-roig ha fet un post molt interessant on recorda les seves vivències al voltant de la figura de Tarrasa i en Maginet. Gràcies al post he pogut calcular millor la edat de La Garrofa, conèixer una mica la seva infància (no us perdeu la foto) o saber que va dedicar-se al món de la cançó. No sabia cap d'aquestes coses i m'ha agradat descobrir-les com també he sabut que La Garrofa, el Mon, escoltava la ràdio, Onda Rambla, en aquells bons temps de treball conjunt del Pitu Tarrasa, un servidor i molta altra gent. Us aconsello que hi feu una ullada. A més, estareu ben acompanyats musicalment parlant. Gràcies Mon!
Comentaris
Crec que una vegada em vas entrevistar, no fa gaire temps per un programa sobre Mont-roig i vaig parlar d'en Joan Miro.(no em facis gaire cas potser vaig errat) De fet escric amb el pseudònim de Mon perquè es com em diuen els de casa i signo així per no barrejar coses...al blog de la Garrofa soc en Mon. Per cert també et convido a visitar un altre blog meu "l'orquestra invisible" si remenes per allí crec que un dia et vaig dedicar un post. Algun dia quedarem per prendre un cafetó....
Em tens més intrigat que mai. Ets membre de Moncamp Tarragoní?
jejejeje.
El cafetó, quan abans millor.
L'entrevista que jo recordi, no la vaig fer jo.
I, sobre el teu segon blog, ja vaig veure la dedicatòria i em va agradar molt. Battiato...
Ves que aquesta nit igual no puc dormir pensant en qui ets... Ho dic seriosament.
Una abraçada.
T'ho dic públicament perquè potser el Mon de La Garrofa de Mont-roig s'hi apunta...
veig que hi ha "birres" pel mig.
Cordialment, Holmes, Sherlock Holmes.
Cordialment, Holmes. Sherlock Holmes.