UNA NOVA VEU, UN VELL I BELL TEMA

-
De tant en tant faig concessions sobre els meus gustos musicals i penjo algun vídeo en aquest blog. Una de les meves passions es diu Kate Bush. Aquesta cantant anglesa amb una veu fina, melòdica i única sempre m'ha sorprès gratament i sobretot als seus inicis. Un dels temes més coneguts el canta amb el Peter Gabriel i es diu Don't give up.
Fa una estona, fent una ullada i buscant coses d'ella, he topat amb un nou valor musical. Es diu Hayley Wenestra, és de Nova Zelanda i té 20 anyets. L'any passat va fer la gira mundial amb el projecte musical Celtic Woman que us recomano molt. El vídeo que ara veureu és de la Hayley i canta un dels clàssics de Kate Bush amb una orquestració molt bona. Espero que us agradi perquè a mi m'ha impactat molt gratament. I per si no en teniu prou, us poso un segon i un tercer vídeo de la mateixa canço però en una altra versió. En aquest cas la primera va a càrrec de les Puppini Sisters que van fer la gira espanyola de Franco Battiato l'any 2003 tot fent els cors a Manlio Sgalambro. La segona la canten i toquen els membres de la Ukulele Orchestra. Sota el primer video hi ha els enllaços amb els altres dos.


Versió de les Puppini Sisters

http://es.youtube.com/watch?v=B1cHfzmi5Ic&feature=related

Versió de la Ukulele Orchestra

http://es.youtube.com/watch?v=NSed1K-QNMc&feature=related

Comentaris

Jobove - Reus ha dit…
Molt bon post de música en tindries que posar més, tots tres son molt bones versions, he quedat gratament sorprés dels Ukulele
(com a bon pirata informàtic, ja les estic buscant a la emule)
salutacions
6.12.07
Oscar Ramírez ha dit…
A l'Emule hi ha alguna cosa d'ells però poca. Els videos del Youtube estant molt bé. Has de posat Ukulele Orchestra of GB perquè n'hi ha altres però els bons son ells. Hi ha una cançó que porta com a títol Haydn (crec) i que és un remix de temes clàssics que val la pena escoltar, de veritat.
Gràcies per animar-me a posar més posts de música perquè realment jo en posaria molts més i ganes no en falten.
6.12.07
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

TRES POEMES ERÒTICS

-
Imatge
Els textos que comparteixo avui no formaran part del meu proper llibre que, com vaig anunciar, es dirà “Invasión de campo” i tindrà un caire molt més filosòfic i existencial que els altres. Ja he enllestit la primera de les quatre parts que hetitulat “Metafísica de la herida” i sóc en procés de creació de la segona que es diu/dirà “Metafísica del silencio”.  Però els tres poemes que tot seguit podreu llegir són ben diferents. Tenen pocs mesos, estan fets entre l’octubre i el desembre passat, i ara els he presentat a dues convocatòries de poesia eròtica que s’havien anunciat.  Diverses persones insistien darrerament en que em presentés a aquestes convocatòries, no únicament les de caire eròtic òbviament, i al final em vaig decidir. El primer, que es diu “Porta’m”, és per a un concurs. Els altres dos són per a un altre concurs. Espero que us agradin. Les fotos les podeu ampliar clicant sobre elles. PORTA’M Porta’m al sud dels teus malucs on la humitat envolta ...
Més informació

PARAULES I SO, DOS GENIS JUNTS

-
Imatge
La poesia i la música, arts que conviuen i s'alimenten, seran protagonistes a la primera jornada del festival Al3Mura des del primer dia. El Joan López Carrillo i el Gerard Marsal, mà a mà, ens oferiran un moment espectacular ple de sons i mots a Cal Massó de Reus. El Juan és un d’aquells poetes de pes, un home arrelat als seus hàbits i que destil·la humor i realisme, amor i sarcasme. El Gerard, amb el seu saxo o la flauta travessera, és capaç d’envoltar a l’espectador en una mena de bosc musical on quedes atrapat i vols seguir bategant.  L'entrada del concert del Gerard Marsal i la lectura de poesies del Juan López Carrillo és gratuïta, anoteu-vos la data a l'agenda i deixeu-vos endur per la creativitat dels dos genis. Dia 14 de juliol a Cal Massó de Reus, a les 20.30 hores. No hi falteu, després farem soparet de germanor allí mateix, a un preu molt assequible.
Més informació

A10

-
Imatge
Aquest post és el darrer escrit que dóna vida a aquest   blog. El “Tot és possible” ja no té raó de ser a hores d’ara per motius diversos que fan que el nom del propi espai esdevingui fals, no adequat, poc adient. Hi ha labors incessants que no arriben a bon port i són aquestes les que provoquen la caiguda. Tot suma, a cop d’esforços, fins que deixa de sumar i et resta i omple d’entrebancs.  La motxilla pesa massa en alguns sentits i les mans, i el cap sobretot, s’esgoten d’alimentar un espai virtual que sempre ha estat ben cuidat però que requereix estabilitat, concentració, creativitat i ganes de comunicar. El camí ha tingut massa pèrdues i hi ha dreçeres que perdo de vista ara. Es dibuixa un nou hortizó que repasso visualment a cada petjada.  Moltes coses tenen el seu principi i el seu final, altres no tenen principi, altres no tenen final. I en aquest cas el final el poso jo, voluntàriament, agraint-vos a tots i totes la vostra confiança diària i la vos...
Més informació