Aquest post és el darrer escrit que dóna vida a aquest blog. El “Tot és possible” ja no té raó de ser a hores d’ara per motius diversos que fan que el nom del propi espai esdevingui fals, no adequat, poc adient. Hi ha labors incessants que no arriben a bon port i són aquestes les que provoquen la caiguda. Tot suma, a cop d’esforços, fins que deixa de sumar i et resta i omple d’entrebancs. La motxilla pesa massa en alguns sentits i les mans, i el cap sobretot, s’esgoten d’alimentar un espai virtual que sempre ha estat ben cuidat però que requereix estabilitat, concentració, creativitat i ganes de comunicar. El camí ha tingut massa pèrdues i hi ha dreçeres que perdo de vista ara. Es dibuixa un nou hortizó que repasso visualment a cada petjada. Moltes coses tenen el seu principi i el seu final, altres no tenen principi, altres no tenen final. I en aquest cas el final el poso jo, voluntàriament, agraint-vos a tots i totes la vostra confiança diària i la vos...
Comentaris
Des del bloc del sindicat ASEMIT, volem desitjar-te a tu i a tots els nostres lectors i lectores, que passeun Feliç Nadal 2007 i que gaudiu d'un Pròsper Any 2008, amb salut, pau i... un Bon Acord de Condicions de Treball!
Amb els millors desitjos dels xicots i xicotes del sindicat ASEMIT
PASSA-HO!!
Josep Maria: Molt bé, de veritat. Tot el que sigui parlar dels blogs és molt bo i si a sobre és per la televisió, molt millor. Ja em diràs l'hora en concret i trànquil que les càmeres imposen el respecte que tu els hi donis.