BEURE- VEURE
Aquest cap de setmana he fet neteja a fons.
He eliminat moltes fotos de las carpetes dels viatges fets que ja no em duien
cap record bo a la memòria. He llençat papers que al seu dia vaig guardar
creien que eren importants i ara no recordo la importància del dia. He ordenat
altres documents que tenia perduts i anarquitzats.
I fent aquest exercici necessari m’he
retrobat amb llibres que he escrit però mai he publicat. Són sis llibres de
textos breus, narrativa, poesia i pensaments. I avui, i potser els propers
dies, comparteixo un escrit que vaig fer, si no recordo malament, l’any 1999 o
el 2000. M’ha semblat interessant compartir-ho perquè llegint els textos d’aquest
llibre mai publicat hi ha petites perles que encara tenen validesa ara, tretze
anys després. Aquest es diu “Beure-Veure”.
Beu la pluja en un got
que no té cul ni vora.
Té la lluna en un pot
per veure si li cria.
Es vesteix de bruixot
i fa aturar la terra.
Es creu que l’horitzó
se’l pot ficar al sarró.
Quan tenim un riu,
no tenim ponts.
Ara tenim ponts,
i no tenim rius.
I encara hi ha qui diu
que entre pont i pont,
és adient bastir un altre pont.
Comentaris
I com el blog aviat patirà canvis i no sé què fer amb l'arxiu dels posts publicats per això vaig revisar textos.
I vaig veure el què et deia, que allí on hi havia un àngel, ara hi ha un dimoni. A què em recorda aquesta disjuntiva? Ara no ho sé però ja em sortirà.
El cas és que allò dit queda dit i escrit en el cas dels blogs.