DIARI DE LES AMÈRIQUES (15): CONVERSES, NATURA I CADERNERES

Aquest últim capítol del Diari de les Ameriques l’escric des de Tarragona. El viatge de tornada, després de dues setmanes fora, ha estat llarg però agradable per allò del canvi horari que ha permès dormir quan era realment de nit i arribar a Madrid, i més tard a Barcelona i a Tarragona, sent de dia. 

L’anàlisi del viatge toca fer-lo interiorment. Ha estat tot molt intens i bo. He pogut parlar amb calma amb persones que fa temps que volia conèixer mentre altres que ja coneixia s’han obert explicant-me coses que no sabia. Tot ajuda i en aquest cas l’ajuda ha estat molt bona per corroborar que allò que passa a la vida, i que inicialment sembla dolent, ha estat molt bo. 

He triat per acabar una imatge feta a l’oceà pacífic, al Puerto de La Libertad, que té molt significació (com el nom del port) i que podria ser un exemple de natura morta tot i que aquesta està molt viva. 

Un tronc, arbre que ens deixa veure el bosc, que el mar ha retornat de nou a la terra. Les petjades que han passat a la vora del tronc i d’una ampolla buida, sense missatge encara, que vol fer el canvi i abandonar la sorra per començar a surar en llibertat i amb l’esperança d’arribar a les mans correctes. I una fruita tropical, amb nom de botiga de roba, que vesteix el paisatge amb dolçor. 

La “Conversa amb caderneres (jilgueros)” de Manuel Obregón, peça ens que va tocar al concert que ens va oferir a Sant Tecla, i que també combinava les imatges en gran format i els sons de la natura amb el seu piano, serveix per tancar, de moment, aquest Diari de les Amèriques. 

Per cert. Gràcies per tots els comentaris que heu anat fent a tots els escrits d’aquest diari. Els he posat tots i els he respost tots, com sempre.