LLETRES D'ANTUVI

-


I

Se senten les veus de les fulles
que van caient al nostre bosc,
són discursos del coneixement
que congrien espills contra la bellesa,
minúscules estètiques sense eròtiques.


II

El món és una cega cançó que aixopluga l’estranya bellesa.
El mar cull les paraules i omple càntirs de mots.
Amb placidesa teixirem sempre teranyines mesquines.
La lluna escopirà petxines i algues al bosc mullat per la vesprada.

Pells, fulles, coralls folls entre espills o miralls que niuen entre els llampecs.
La cendra es bellugarà a veu de violi.
I per les muntanyes pujaran nits camalligades al vent, arbres acaronats per la pluja.

Encendrem la lluna per il·luminar-nos i coneixerem millor la nostra transparència.
L’herba de l’estiu cavalcarà al bell mig dels llavis.
Recollirem l’escuma de les roques i confiats en els estels, seguirà caient la nit.

----

Carícies sobre l'oceà...


Comentaris

Pere Sans ha dit…
de quan és això Òscar?
29.5.13
Oscar Ramírez ha dit…
Pere, com diu el títol, és... d'antuvi, jejeje. Aquests dies faig remember de textos mai publicats mentre n'elaboro de nous.
29.5.13
Anònim ha dit…
poeta! pajaruu! me'ls dediques a mi aquests poemes o no?

Anton
29.5.13
Oscar Ramírez ha dit…
jajaja Anton. Nooo. Ja van ser dedicast al seu moment a la persona a qui anaven escrits. A tu si vols et dedico els crèdits del vídeo del cor dels nens, jejeje. Una abraçada!
29.5.13
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

TRES POEMES ERÒTICS

-
Imatge
Els textos que comparteixo avui no formaran part del meu proper llibre que, com vaig anunciar, es dirà “Invasión de campo” i tindrà un caire molt més filosòfic i existencial que els altres. Ja he enllestit la primera de les quatre parts que hetitulat “Metafísica de la herida” i sóc en procés de creació de la segona que es diu/dirà “Metafísica del silencio”.  Però els tres poemes que tot seguit podreu llegir són ben diferents. Tenen pocs mesos, estan fets entre l’octubre i el desembre passat, i ara els he presentat a dues convocatòries de poesia eròtica que s’havien anunciat.  Diverses persones insistien darrerament en que em presentés a aquestes convocatòries, no únicament les de caire eròtic òbviament, i al final em vaig decidir. El primer, que es diu “Porta’m”, és per a un concurs. Els altres dos són per a un altre concurs. Espero que us agradin. Les fotos les podeu ampliar clicant sobre elles. PORTA’M Porta’m al sud dels teus malucs on la humitat envolta ...
Més informació

PARAULES I SO, DOS GENIS JUNTS

-
Imatge
La poesia i la música, arts que conviuen i s'alimenten, seran protagonistes a la primera jornada del festival Al3Mura des del primer dia. El Joan López Carrillo i el Gerard Marsal, mà a mà, ens oferiran un moment espectacular ple de sons i mots a Cal Massó de Reus. El Juan és un d’aquells poetes de pes, un home arrelat als seus hàbits i que destil·la humor i realisme, amor i sarcasme. El Gerard, amb el seu saxo o la flauta travessera, és capaç d’envoltar a l’espectador en una mena de bosc musical on quedes atrapat i vols seguir bategant.  L'entrada del concert del Gerard Marsal i la lectura de poesies del Juan López Carrillo és gratuïta, anoteu-vos la data a l'agenda i deixeu-vos endur per la creativitat dels dos genis. Dia 14 de juliol a Cal Massó de Reus, a les 20.30 hores. No hi falteu, després farem soparet de germanor allí mateix, a un preu molt assequible.
Més informació

A10

-
Imatge
Aquest post és el darrer escrit que dóna vida a aquest   blog. El “Tot és possible” ja no té raó de ser a hores d’ara per motius diversos que fan que el nom del propi espai esdevingui fals, no adequat, poc adient. Hi ha labors incessants que no arriben a bon port i són aquestes les que provoquen la caiguda. Tot suma, a cop d’esforços, fins que deixa de sumar i et resta i omple d’entrebancs.  La motxilla pesa massa en alguns sentits i les mans, i el cap sobretot, s’esgoten d’alimentar un espai virtual que sempre ha estat ben cuidat però que requereix estabilitat, concentració, creativitat i ganes de comunicar. El camí ha tingut massa pèrdues i hi ha dreçeres que perdo de vista ara. Es dibuixa un nou hortizó que repasso visualment a cada petjada.  Moltes coses tenen el seu principi i el seu final, altres no tenen principi, altres no tenen final. I en aquest cas el final el poso jo, voluntàriament, agraint-vos a tots i totes la vostra confiança diària i la vos...
Més informació