ARA
Ara, aquí baix, ara que ningú em veu, començaré un somni de dia, estirat, tancaré els ulls i et diré a quilòmetres de distància:
Pren-me a poc a poc, toca'm amb les mans com si res no passés i buida'm de cop amb les mans plenes de tot. Premsa el meu cos ara i ben fort. Vull tremolar sempre en besar-te sense tocar-te.
Ara, aquí baix, pren-me a glops, a trossets, dóna'm la volta i troba la meva cara de cop, a sota i a prop.
Demà, ahir, avui... vestida de blau m'has enamorat els
ulls allà molt lluny. I el meu desig es queda a mig camí sense poder tocar, ni
olorar ni besar. Em quedo aquí baix i em deleixo.
Postdata: Sóc, com la cançó de Cohen, només a un miler
de petons de profunditat. Aquí baix, enlloc de lluna hi ha un cel rodó i fosc,
profund i infinit damunt les nostres ànimes sonàmbules.
I què màgic va ser gaudir del Leonard, cara a cara, fa tan sols dos anys a Barcelona...
Comentaris