SUMANT ARTS

La imatge que us poso avui, una obra d’art de qui podria col·laborar al projecte "Nuage" o "In albis", és un exemple de la qualitat que té cada artista. No ho dic pas perquè el rostre sigui el meu o perquè una mà femenina l’estigui acaronant (un fenomen rar tenint en compte que fa quasi dos anys que visc sol i sense cap dona al meu costat). Ho dic perquè el fotògraf ha creat aquesta imatge a partir d’un text escollit a l’atzar al meu blog. 
 
El projecte artístic personal que us vaig anunciar fa uns mesos, aquell que barrejarà la poesia, narració, teatre i música, i que es dirà com comentava abans "Nuage" o "In albis", segueix endavant tot i que lentament perquè, com us podeu imaginar, serà una història molt coral i hi intervenen moltes persones. A més, he decidit sumar-hi també l’art de la pintura i el de la fotografia. Com més components, si estan ben coordinats, més majestuositat i qualitat es dóna a l’espectacle. 

Interpretat a la seva manera, l'autor de la foto va decidir que la imatge havia de ser la mà que acarona el rostre. El text que va llegir i que el va ajudar a fer la foto, és aquest:

Els ha passat el dia ple de cels que els han canviat les cares. Blau de bon matí, groguenc a mitja tarda i la fosca serenor quan el dia va marxant donant pas als estels de matinada. Ell se la mira enamorat. Ella juga amb les mirades. 

I el poc espai que els separa és ara tot un viatge inacabat, una col·lecció de distàncies no desitjades, un àlbum de fotos de l’oblit on sobren cares, gestos, carrers i els colors de les mirades. 

I si el temps els apropa un cop més? I si creuen les mirades? Tot depèn d’un moviment, tot d’un gest, tot... si un dels dos alça la cara.