PLEMYA

Com certes rareses m’agraden, us parlo tot seguit d’una d’elles que acabo de visualitzar (mai millor dit) en format de pel·lícula. Es tracta d’una coproducció ucraïnesa i holandesa que es diu Plemya, traduïda també com The Tribe. La raresa, a part de la narració que ara us explicaré, rau en el fet que tots els protagonistes es passen la pel·lícula parlant a través del llenguatge de signes.

Sí, cap d’ells parla en cap moment i l’únic so que escoltes és l’ambient, sigui quin sigui, però mai es tracta de cap veu humana. Pel que fa a la història, també rara, ens presenta al Sergei que és un jove adolescent – sordmut lògicament – que ingressa en un internat amb joves que pateixen el mateix problema. Allí, i després de passar moltes proves per pertànyer a aquesta mena de tribu d’adolescents – potser d’aquí el nom del film – comença a col·laborar en allò que millor saben fer aquests joves: delinquir.

Dues de les noies de l’internat exerceixin la prostitució i el Sergei, que queda encarregat d’acompanyar-les al descampat ple de camions on elles tenen als clients, s’enamora d’una de les noies i la deixa embarassada. La resta d’obra segueix sent diferent al cinema convencional tot i mantenir un desenllaç similar als habituals. 

La part que m’ha sorprès més de Plemya, és la plasticitat que permet la manca de veus i la importància que guanyen tots aquells sons quotidians que mai escoltem perquè tenim aquest mal hàbit de trencar el silenci parlant. No proposo pas que ens quedem tots muts (que alguns ja podrien) però si que, en algun moment concret, i sense cap motiu explicable, sapiguem gaudir de l’interior que tenim i mai escoltem, de la bellesa de la mirada i del gest, del no dir res perquè no ens cal. 

Com sé que us heu quedat "rars" i pensatius després d'haver llegit aquest text, us convido a que us mireu el tràiler de la pel·lícula. Per cert, no la trobareu tampoc subtitulada. No hi ha pas cap versió.