VENEN, VAN VENINT



Baixen els núvols nets, vestits de diumenge, com si fossin noies explicant les últimes trobades amb els seus xicots.  S’acosta la llum en silenci, inundant les escletxes de la nit i regant amb cendra totes les pauses. Cau la vida i fa moure totes les coses mortes. Al fons, a la sequera de l’esperança, hi ha gotes vives a punt de rebentar.

Avui acomiado aquest escrit amb un autor que vaig començar a escoltar fa uns 25 anys gràcies a un bon amic que no sé on para, a qui fa 25 anys que no veig. El cantant es diu Roger Whittaker i la cançó, All of my life. Potser l'escolteu i penseu que no té res de l’altra món però a mi, em du molts bons records i em sembla bona. 



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS