AMÉLIE HA PASSAT PER CASA


Hi ha visites que nodreixen i rejoveneixen de cop, que provoquen una munió de sentiments al mateix moment. Existeixen aquests moments tot i ser escassos. Existeix una vetllada amb una cara amiga que cerca calma i privacitat, que fuig de les masses i les mirades que exigeixen la seva atenció i les seves paraules, una cara famosa que vol passar desapercebuda i fer una équité calme compartint sense més. 

La vetllada inclou un regal únic i que serà per sempre al cor de qui el rep i l’ànima de qui l’atorga. Un exemplar de “Le pardon suprème”, imprés a París fa més de cent anys, camina ara pels passadissos de casa grimpant síl·labes rimades en mi i romiades en moi.  

A les escales que van de la cuina a la sala d’estar, sona amb el violí una peça que s’ha composat per a piano, dibuixant amb notes el paisatge d’una platja i la llibertat, repintant les parets amb notes netes. 

La nit no és llarga ni jove. La nit és el paisatge d’Amélie als carrerons de París, de comiats amb sabor a Lenin, de viatges a Tabarly, de joves amants baixant per la Noyée i des anges et la vie revée. El violí no toca sol, s’hi uneix la percussió dels coberts picant els esglaons de les escales de fusta i els ritmes dels dits espetegant amb ritme. Cinc persones fem una orquestra filharmònica o antroporítmica, tot depèn. 

La gravació quedarà als arxius secrets dels cors. Aquesta nit, la sonoritat serà una altra. Nous sons en un nou espai, el Camp de Mart de Tarragona, amb els mateixos músics i amb nous horitzons. Uns a la fila zero per atendre els ulls de les altres files. Altres, a primera fila per devorar els senyals sonors abans que arribin a les files del darrere. Tot plegat, serà un espectacle, una guerra ben sonora. 

I la peça feta a pìano, sona ara a piano...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS