UN PACTE AMB NOSALTRES



Asseguts, la mirada encara ens camina per l’horitzó. Sabem que conèixer-nos és bo però que el gest du la bogeria inclosa. És molt més senzill estar sol i, de tant en tant, anar-nos a veure l’últim espai o racó on ens vam perdre.

Són les 5 del matí i 26 minuts. Els passadissos de l’aeroport del Prat mai descansen. I la terminal no ho està pas, té molta vida. Els comiats sempre porten dosis d’enveja. No us dic adéu. 

Ci vediamo!  

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS