(AS)SIGNATURES
La vida ens ensenya de manera constant i es
converteix, d’una o altra forma, en la nostra assignatura pendent i permanent.
Assimilem converses i coneixements, barregem allò aprés amb el moment que
alimentem, gaudim de l’instant com un estel fugaç que travessa l’univers. Un
aprenentatge és, doncs, tot allò que ens passa per dintre i fora sense que ho
veiem del tot o ho percebem. En aquest instant, escrivint aquest text, he aprés dels
records de fa uns dies, de moments ja alimentats que ara tenien fam de llum i
eren assedegats de present.
Signar un llibre, per exemple, és un gest de memòria
i renovació. Dedicar a algú unes paraules no deixa de ser això: l’exercici de
repensar aquella persona mirant-te mentre parlaves (memòria) i la capacitat de
cercar els mots que saps que vol llegir quan li donis de nou l’obra ara signada
(renovació).
Dedicar als altres uns segons, unes paraules,
uns breus pensaments, un passatge mental que era perdut i ara mor en un full
per donar vida a uns ulls i l'anima que els guaita, esdevé una dolcesa interior que et calma. Hi ha un joc, un diàleg. Qui espera mentre
mira com es firma contra qui firma mentre penetra l’ànima de qui espera. L’autor
no sempre l’encerta. El lector, sempre està content.
(as)signatures pendents...
La foto és de la presentació de
Invasione di Campo al Palau Llanfranchi de Matera, el passat dia 19.
Comentaris