UN VENT FRESC I LLEUGER

En algunes ocasions, el capvespre envaeix la meva malenconia i després, no sé perquè, arriba de cop un vent fresc que se l’endu molt lluny. És un vent estrany, que mai havia estat a cap altre lloc, un vent lleuger que m’estima.

És també un vent que em provoca una reflexió: és millor encaminar la vida en una sola direcció, sense pensar en els beneficis de viure, harmònicament, entre dos extrems. Potser sí, potser és bo experimentar els plaers senzills i austers, la transcendència divina, el goig dual d’una sola vida. 

Potser és necessari l’equilibri entre la bellesa i la bondat, allò que els grecs ho anomenaven kalos kai agathos. El plaer i la devoció requereixen ambdós elements - bellesa i bondat - i nosaltres convivim, o hauríem de fer-ho, amb ells. Aconseguir l’equilibri entre l’ànsia de plaer i el desig de la devoció podria ser la solució però un cop aconseguit, de nou hi haurien pèrdues i després malenconies. I el vent fresc que, potser, un dia no arribaria. 

Potser, qui ho sap.

Nota: El vent fresc i lleuger deixa sempre aquesta música al seu pas.