PROGRÉS
La fruita d’Orient va inclinant-se cap a
Occident. Les flors tanquen les fulles per acollir nous colors i el sol
esmorteeix la seva llum. L’errada de tots, acostuma a ser més amable que la
veritat d’un sol.
Per tot allò que es té a un pam, per tot allò
que es té al voltant, hi passa l’aigua com un llarg somriure. La gespa viu
alimentada i es refresca als genolls ferits dels arbres.
Enmig de la
foscor la lluna comença a ser lluna i és la única claror.
Comentaris