SI TE ME’N VAS

Sempre he pensat que uns dels grans poetes-cantautors que ha donat aquesta terra les darreres dècades és Joan Baptista Humet. Les seves paraules toquen i molt l’ànima de l’oient. Quan a més les canta, amb la seva veu única i dolça, es pot arribar a tocar el cel. Les meves no són pas paraules gratuïtes, surten del cor. A la ràdio, als meus inicis, posava algunes de les cançons que recordava d’anys enrere, de quan jo era més menut. 

La seva neboda, la Gemma Humet, ha recuperat del record algunes de les peces del Joan Baptista – que ens va deixar fa tot just avui set anys i sent molt jove – incloent a més al seu nou treball discogràfic la meravella que ara podreu escoltar. 

“Si te me’n vas” és un clam a la bellesa, un poema d’amor i un crit, lleuger, per evitar la soledat de l’esperit. Diu, un fragment, de la poesia o cançó: Si te me'n vas, en mans de qui s'esfullaran les poques roses del jardí que avui encara porto amb mi. Si te me'n vas, aquesta nit seré petit de nou i tornaran a fer-me por les ombres de l'habitació.

Gràcies al Joan Baptista per tantes estones bones que em porta al record i a la Gemma per mantenir vives les seves paraules.