SILENCI DE KESKUL, PRIMERA PART
He tingut un
somni rar que he decidit esquarterar i explicar, per a fer memòria de pas, amb
aquells detalls que recordo. El cas és que m’he vist vivint de manera tribal
però amb una certa intel·lectualitat, en un llogaret o poblat perdut al mig d’una
vall envoltada de sorra i dunes. Bé, escric el següent en aquesta primera
entrega:
SILENCI DE KESKUL
Al llarg del
temps en que vaig viure al poblat, aquell home vell i jo ens havíem apropat
bastant i passàvem llargues hores junts, aixoplugats en una barraca feta de totxos agradablement desiguals i rematada amb terra crua. En silenci cadascun, o parlant per
distreure a l’altre.
Aquell home,
molt vell, gaudia escoltant històries de la meva terra, del meu poble, de la
meva gent, tot i que no les entengués. Ell em responia explicant-me records i
vivències dels seus avantpassats, llegendes i mítiques trobades entre els homes
i la divinitat.
Mai em va
ensenyar res aquell vell home, però al seu costat vaig descobrir molts detalls.
Mai vam parlar de filosofia ni de coses profundes, tot i que sempre endevinàvem
en l’altre certes concepcions del món que nosaltres no sabíem i formes de veure
la vida que no eren de la nostra forma de fer.
L’home vell,
molt vell, no creia en l’ensenyança i vaig saber, molt aviat, que allò que
preuava realment era el descobriment individual i interior d’un camí per a cadascú.
Ell tenia clar que no hi ha, més enllà de la creença en la divinitat, cap
religió salvadora ni llibres sagrats. Sabia que cada home té dintre
seu els elements i coneixements necessaris i que la seva vida és el propi camí.
Comentaris