21 MOMENTS (2): MÉS ENLLÀ DELS NÚVOLS

No m’importa descobrir-vos en primer lloc la pel·lícula que, amb diferència de totes les altres, lidera el meu rànquing personal. A casa hi tinc un miler llarg de pelis que formen la meva col·lecció particular i, a més, cada setmana veig dues o tres noves pel·lícules. Sí, sóc un devorador de cinema i gaudeixo molt de les obres de Michelangelo Antonioni. Aquesta que us comento, codirigida amb Wim Wenders, es diu “Més enllà dels núvols” i ja n’he parlat tantes altres vegades.

Són quatre petites grans històries amb un fil conductor que és un director de cinema, interpretat per John Malkovich, que cerca arguments i ubicacions per a futures creacions. No us puc resumir tot l’encant de la pel·lícula:

Els silencis obligats de les pelis d’Antonioni, les pauses dels protagonistes de cada història, la bellesa de la fotografia, l’atmosfera generada, la tensió sexual resolta tendrament quasi sempre, la delicadesa del tracte humà mostrat també quasi sempre, la lectura de les misèries humanes que fan –a través del guió del mateix Antonioni- per esbossar davant nostre allò que ens hauria de ser quotidià i no veiem. 

Com a mostra, un vídeo que mostra un fragment de la tercera escena. Un home i una dona asseguts en un cafè. No es coneixen de res. Ella se li asseu a la taula, demanant permís abans, amb l’excusa d’explicar-li el contingut d’un reportatge que ha llegit en una revista. 

L'home accepta i ella li explica. En un punt de la conversa es produeix aquest diàleg:

Ella: Corremos de un lado al otro y perdemos nuestras almas. Deberíamos esperarlas.

Ell: ¿Para qué?

Ella: Para hacer todo lo que ahora nos parece inútil.

El vídeo es en italià, en la seva versió original, però s’entén.