ENGRUNES DE COLORS: TARONJA-BLAU
El blau del fons s’ha esquitxat de
resplendors taronges. Petites pinzellades que apareixen i desapareixen segons
els moviments que provoca la brisa
fregant la superfície de l’aigua.
El cos hi ha entrat i està nedant.
Ho fa a poc a poc, sense un objectiu on arribar, aturant-se de tant en tant per
mirar la vorera groga, solida i compacta que ara mateix és força lluny.
El cos se sent voltat de blau per
tot arreu. Li entra pels ulls, n’escolta el so i nota el tacte fred que li
esborrona la pell. Sent com l’ànima li blaveja mentre l’aigua el fa surar,
sense posar els peus a terra, aguantant-se pel moviment dels braços, com si
volés sense lligams.
Té ganes de bellugar-se al ritme
del mar sentint que el moviment arriba sense haver-lo provocat, com el
parpelleig capriciós del taronja sobre el blau.
L’home en comunió amb l’atzar,
l’home integrat en la natura. Com el paradís.
Comentaris