EL CANT DEL COS EN AQUESTA TARDA HUMIDA



Tot imaginant-me un cos concret, avui que tinc la tarda sensual (i d'altres maneres), escric:

Sento cantar les ones d’aquell cos mentre aprenc les geografies salades que el desfan. Arriba el bon temps i visito les seves llunes amb besades i un silenci callat i tendre que reposa sobre els seus tímids mugrons. 

Els ulls són plens de perles i els cabells, una flor d’estiu que jau sobre la planúria blanca del llit. Hi ha algun assumpte entre els llavis, agitació de l’amor i el bes humit. Quanta dolçor a la boca i quina innocència a la mirada. 

Aparto els llençols i tinc les mans plenes de màgia. Cada gest és transparent i pinto els carrers d’un racó perdut en la calma. I reconec tot perfum en l’empedrat de la gola que du al rostre per oblidar el costum, l’hàbit i les formes. 

El moment s’enfebra i el cos cavalca sobre l’altra cos. Giravoltes, ciavogues i un vaivé ple de boira. Tots els porus oberts i la pluja que xopa la cambra i els records. El final són postals sense destí i mots muts que no gosen dir res. 

[...]

L’amor, abans de la tempesta, no és una elecció. És un dogma de fe.
El sexe és com el cinema: hi ha grans pel·lícules en blanc i negre.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS