2017, DE TOT EN DIUEN LEMES.

Amb el màxim respecte als meus amics Salvi Guinart i Pere Valls, membres de la candidatura Tarragona 2017 i vicepresidents de la mateixa, confesso que sóc un mortal més que no entén la nova campanya d'aquest col·lectiu per a fer promoció de l'esdeveniment i que han batejat amb el nom de "Tarracajorrani". Com a professional de la comunicació i el màrqueting, ni l'entenc ni sé per on agafar-la. De fet, vist el vídeo elaborat pels propis responsables de la candidatura, un 99 per cent dels enquestats no saben pronunciar la paraula a la primera i un cop pronunciada segueixen sense entendre-la. L'1 per cent restant pertany a les voluntàries del Tarragona 2017 que, cada minutet de vídeo, surten per dir la parauleta màgica sense problemes. Es nota que el màrqueting de la candidatura tarragonina té llacunes, moltes i molt grans pel que hem vist, i em sap greu per la bona gent que impulsa el projecte.
No poso en dubte que Tarragona sigui escollida per acollir els jocs mediterranis del 2017 i més ara, en plena crisi, on més d'una de les candidatures que s'hi van presentar es voldrien fer enrere per evitar pensar com afrontar les futures despeses prèvies si són escollides. A Tarragona som així. Volem optar a ser capital de la cultura europea el 2014 i tenim un sol teatre (dos a l'estiu si sumem a la llista el Camp de Mart) i optem per impulsar una candidatura als jocs olímpics intentant motivar als ciutadans amb lemes críptics i absurds. Amic Salvi, amic Pere: poseu ordre a aquest desconcert d'imatge i demaneu als creadors del lema més efectivitat i menys invents. De pas, que us posin el cap en safata abans que sigueu vosaltres els qui els hi talleu. Les coses, com més clares molt millor. Aquí teniu el vídeo i ... sort.