Header Ads

LA CALMA OBLIGADA


Hi ha moments en què has de desaparèixer abans que el teu propi entorn et mengi. Parlo dels moments en què tot et va en contra i res et surt com vols. Ès just quan te'n adones que et fan falta unes jornades de descans, una setmaneta perdut al mig del bosc o davant la mar, un kit kat sense donar explicacions i amb el convenciment que a la tornada tot serà millor. Per aquest motiu vaig desaparèixer aquest passat divendres i continuo missing, perdut. Pendent d'iniciar un nou repte professional, serà a partir del proper dia 27 d'abril, gaudeixo de deu dies de calma al meu càmping favorit, el Torre de la Mora. Va ser idea de la meva dona i la va encertar de ple. Som en una mobilhome situada davant de la cala principal. Tenim el mar a deu metres i el sol sobre els nostres caps. Al bosc on plego espàrrecs cada mati hi arribo a peu en cinc minuts i el super, molt ben assortit, el tinc a cent passos. Em dedico a no fer res que no vulgui i vaig a impulsos segons els desitjos del meu cap i el meu cos. Quan s'acabin aquestes minivacances ja farem el que toqui però fins llavors farem el que ens roti. De moment, aquesta tarda tinc hora a Ona La Torre. L'amic i blocaire Jordi Salvat em va convidar al seu espai d'entrevistes sobre blogs i un servidor hi anirà encantat. Serà a partir de les sis de la tarda al 107.0 de la FM. Demà ja veurem perquè demà ningu l'ha vist. Ara, fins que es faci l'hora de l'entrevista, tanco el portàtil i vaig al bosc a fer els espàrrecs pel remenat del dinar.

12 comentaris

Thera ha dit...

Aquestes 'parades' i 'desaparicions consentides' sovint són el millor que podem fer davant d'una situació que ens aclapara. Gaudeix i descansa!

mossèn ha dit...

quina enveja ... salut

Agnès S. ha dit...

Quina enveja, tot just he estat pensant molt, últimament amb aquella zona, de la platja llarga a la punta de la mora.
Gaudeixe-ho molt tu que pots!!!

MARTELL DE REUS ha dit...

Encara queda sorra a Calabecs?

Anònim ha dit...

Ens expliques que porta aquest plat que sembla molt bo?

Oscar Ramírez ha dit...

Thera, moltes gràcies.

Oscar Ramírez ha dit...

Mossèn, que sigui enveja sana que l'altra és pecat.

Oscar Ramírez ha dit...

Agnès, aquesta zona és una passada.

Oscar Ramírez ha dit...

Martell, ho miro i t'ho dic.

Oscar Ramírez ha dit...

ANònim, és un remenat d'ou amb fabetes, fesols i espàrecs. Està de primera.

zel ha dit...

Un descans, jo ara també estic de descans, Òscar, quan convé, convé...

Oscar Ramírez ha dit...

Zel, és ben cert. Quan convé, convé. Una abraçada molt forta.

Amb la tecnologia de Blogger.