LA CALMA OBLIGADA
Hi ha moments en què has de desaparèixer abans que el teu propi entorn et mengi. Parlo dels moments en què tot et va en contra i res et surt com vols. Ès just quan te'n adones que et fan falta unes jornades de descans, una setmaneta perdut al mig del bosc o davant la mar, un kit kat sense donar explicacions i amb el convenciment que a la tornada tot serà millor. Per aquest motiu vaig desaparèixer aquest passat divendres i continuo missing, perdut. Pendent d'iniciar un nou repte professional, serà a partir del proper dia 27 d'abril, gaudeixo de deu dies de calma al meu càmping favorit, el Torre de la Mora. Va ser idea de la meva dona i la va encertar de ple. Som en una mobilhome situada davant de la cala principal. Tenim el mar a deu metres i el sol sobre els nostres caps. Al bosc on plego espàrrecs cada mati hi arribo a peu en cinc minuts i el super, molt ben assortit, el tinc a cent passos. Em dedico a no fer res que no vulgui i vaig a impulsos segons els desitjos del meu cap i el meu cos. Quan s'acabin aquestes minivacances ja farem el que toqui però fins llavors farem el que ens roti. De moment, aquesta tarda tinc hora a Ona La Torre. L'amic i blocaire Jordi Salvat em va convidar al seu espai d'entrevistes sobre blogs i un servidor hi anirà encantat. Serà a partir de les sis de la tarda al 107.0 de la FM. Demà ja veurem perquè demà ningu l'ha vist. Ara, fins que es faci l'hora de l'entrevista, tanco el portàtil i vaig al bosc a fer els espàrrecs pel remenat del dinar.
Comentaris
Gaudeixe-ho molt tu que pots!!!