EL "PANFLETU" DE VILAFORTUNY

Hi ha fets molt ciclics i un d'ells és el que formen i dibuixen, amb certs estralls per la resta de població que habita en una zona, els moviments associatius. Normalment, allí on governa un color s'hi enquisten per primer cop aquelles persones de partit que, amb excuses barates i de bones maneres, intenten guanyar-se la resta de mortals. Més tard, quan la zona creix, neixen altres agrupacions veïnals que lluiten per aconseguir allò que les primeres, enquistades del govern de torn, no han fet per apatia, passotistme o ineptitut.
El Butlletí del lloc on visc (una urbanització de Cambrils), i anomenat a partir d'ara "panfletu", és un d'aquells mitjans que es permet el luxe de triar les notícies de la zona on es reparteix, deixant a banda si les han de redactar o ja els li arriben redactades, pel simple fet de no ser del color del govern que els subvenciona. Els responsables d'aquest "panfletu", els qui creuen ser els amos del barri o urbanització, creuen que allò que diuen és cert perquè es consideren déus d'una informació esviaixada, retocada, maquillada i manipulada. Quan se'ls porta la contraria, malament i rabieta de pati d'escola. Ara que hem sabut que a Cambrils no s'hi construirà l'ARE i que la Generalitat ha obviat l'opinió del govern del municipi, la responsable del "panfletu" de Vilafortuny ha decidit reencarnar-se en el paper de periodista, sempre negat per ella, per posar a parir a l'única associació de veïns que va defensar la seva postura contraria a aquest projecte. Ara, aquest personatge tan ridícul que viu de les ajudes municipals i que sempre ha dit que no feia de la seva editorial cap manifest periodistic, té l'atreviment de criticar als vencedors d'una llarga lluita que, un cop més, ha donat la raó als qui la tenien des d'un principi. A la vida, el que més importa no són els àmbits de la comunicació, són les formes i, tot parlant de formes, han estat un cop més deformes. Un "panfletu" on es llepa als qui governen i on la directora és qui més surt "retratada" al seu propi mitjà, mereix aquest únic qualificatiu: panfletu partidista. El temps dirà, una altra cap a l'arxiu...
Per a rematar aquest post, una mica d'humor per acompanyar un "panfletu" que fa riure i que ens serveix a tots els veïns de Vilafortuny per posar-lo a terra quan toca fregar i no toca trepitjar el mullat.
Comentaris
Jeroni - BCN -
Quan parles amb polítics o representants veïnals, tothom opina el mateix, però mira company... Dame pan i llámame tonto
Cuida't campió