Header Ads

YES, I CAN


En aquesta vida tot és qüestió de voluntat. Estic content de saber parlar català i castellà i d'haver estudiat bastants anys l'anglès, idioma que també sé parlar i entenc bastant bé. Encara em sento més feliç de saber parlar italià perquè en aquest cas és un idioma que he apres tot solet, escoltant i traduint cançons i viatjant en dues ocasions a aquell país del qual n'estic del tot enamorat. Això ho he aconseguit amb voluntat i d'aquí el nom d'aquest post. Si un vol, pot.

Fa pocs dies vaig veure a Mariano Rajoy al programa on els ciutadans pregunten als polítics i una de les preguntes va ser: ¿Sabe usted hablar inglés?. Rajoy va ser sincer (quin remei) i va respondre amb un NO ben clar. Això no el salva de la crema que faré tot seguit. Em sembla trist i lamentable que el cap de l'oposició del govern espanyol i aspirant a president no sàpiga parlar un idioma que a hores ja és obligat parlar i que s'estudia a totes les escoles. Rajoy va defensar-se dient que quan ell estudiava s'ensenyava el francès però aquesta segueix sent una excusa barata. Encara és més trist que aquests dies de reunions de governants de tot el món el president Zapatero hagi pres una traductora com a acompanyant perquè no en té ni idea de parlar anglès. Sabíem que tampoc sap expressar-se en francès, ens ho va demostrar al principi del seu mandat. Ara sabem que, a més de no saber governar, no sap parlar cap idioma que no sigui el castellà. Tots els altres presidents que hem tingut d'ençà de la democràcia tampoc sabien anglès, encara més trist. Ni Suárez, ni Calvo Sotelo, ni González ni Aznar podien anara solets pel món.

Un cop més exigeixo que la política es professionalitzi i s'exigeixi als qui ens han de representar que tinguin uns estudis mínims i un coneixement bàsic dels idiomes més parlats o com a mínim de l'anglès. Això d'endollar-se en un partit per aconseguir anar a llistes i posteriorment governar i cobrar, s'ha d'acabar. I no parlo únicament dels qui es presenten a les eleccions generals o a les europees. La demanda va adreçada als qui formen part de les llistes a les municipals i a les autonòmiques. A casa nostra tenim dos casos ben clars: Jordi Pujol parlava de tot i tenia estudis mentre Montilla no sap ni parlar català i no té cap carrera ni estudis superiors. D'exemples n'hi ha molts altres però la llista la farem un altre dia.

6 comentaris

Rita ha dit...

Tens tota la raó del món! I el més sorprenent encara és que tenint mitjans, possibilitats i facilitats, no n'hagin tingut mai la inquietud. Això sol ja és prou il·lustratiu...

Oscar Ramírez ha dit...

Rita, aquí hi ha el problema. Com bé dius, tenen els mitjans però no hi ha voluntat. Un dels requisits que haurien de complir els qui es presenten a les eleccions a la presidència del govern és parlar les llengües oficials de l'estat i no únicament el castellà. Això pot semblar ridícul però és així. Són coses que haurien d'anar amb el sou.

Anònim ha dit...

Pujol si que era un bon president. Ho coneixia tot i ho parlava tot. Ja no n'hi ha com ell.

Oscar Ramírez ha dit...

Anònim, completament d'acord. De Pujols no n'hi ha més, amb ell es va trencar el motlle.

Tondo Rotondo ha dit...

Recordo ara un eurodiputat català que com no podia parlar en català a Europa, ho va fer en alemany.... i el mateix va fer Heribert Barrera, potser en francès.

Sort de l'Aznar que en la intimitat tè do de llengües!

Oscar Ramírez ha dit...

Tondo això que dius que l'Aznar té do de llengües en l'intimitat queda molt fastigós, jajajajaja.
No vull ni imaginar-ho.

Consti que ja sé perquè ho dius.

Amb la tecnologia de Blogger.