YES, I CAN

En aquesta vida tot és qüestió de voluntat. Estic content de saber parlar català i castellà i d'haver estudiat bastants anys l'anglès, idioma que també sé parlar i entenc bastant bé. Encara em sento més feliç de saber parlar italià perquè en aquest cas és un idioma que he apres tot solet, escoltant i traduint cançons i viatjant en dues ocasions a aquell país del qual n'estic del tot enamorat. Això ho he aconseguit amb voluntat i d'aquí el nom d'aquest post. Si un vol, pot.

Fa pocs dies vaig veure a Mariano Rajoy al programa on els ciutadans pregunten als polítics i una de les preguntes va ser: ¿Sabe usted hablar inglés?. Rajoy va ser sincer (quin remei) i va respondre amb un NO ben clar. Això no el salva de la crema que faré tot seguit. Em sembla trist i lamentable que el cap de l'oposició del govern espanyol i aspirant a president no sàpiga parlar un idioma que a hores ja és obligat parlar i que s'estudia a totes les escoles. Rajoy va defensar-se dient que quan ell estudiava s'ensenyava el francès però aquesta segueix sent una excusa barata. Encara és més trist que aquests dies de reunions de governants de tot el món el president Zapatero hagi pres una traductora com a acompanyant perquè no en té ni idea de parlar anglès. Sabíem que tampoc sap expressar-se en francès, ens ho va demostrar al principi del seu mandat. Ara sabem que, a més de no saber governar, no sap parlar cap idioma que no sigui el castellà. Tots els altres presidents que hem tingut d'ençà de la democràcia tampoc sabien anglès, encara més trist. Ni Suárez, ni Calvo Sotelo, ni González ni Aznar podien anara solets pel món.

Un cop més exigeixo que la política es professionalitzi i s'exigeixi als qui ens han de representar que tinguin uns estudis mínims i un coneixement bàsic dels idiomes més parlats o com a mínim de l'anglès. Això d'endollar-se en un partit per aconseguir anar a llistes i posteriorment governar i cobrar, s'ha d'acabar. I no parlo únicament dels qui es presenten a les eleccions generals o a les europees. La demanda va adreçada als qui formen part de les llistes a les municipals i a les autonòmiques. A casa nostra tenim dos casos ben clars: Jordi Pujol parlava de tot i tenia estudis mentre Montilla no sap ni parlar català i no té cap carrera ni estudis superiors. D'exemples n'hi ha molts altres però la llista la farem un altre dia.