UN GUIÓ ESCRIT I UNA ESCENA FRIKI.


Ja sé que algú se'm pot enfadar però, o ho dic o rebento. El numeret de la candidatura de Tarragona als jocs mediterranis del 2017 ja m'està cansant i m'ha acabat la paciència per les formes i no pel seu contingut. El viatge de la delegació tarragonina a Madrid podia haver estat molt més senzill i la delegació molt menys nombrosa. Bàsicament perquè estava tot dat i beneït o, com diu avui el Punt, el guió ja estava escrit. Ens deien que la de Tarragona era la candidatura que tenia més possibilitats, que estava molt ben posicionada, que les coses s'estaven fent bé...

Home! però si no hi havia cap més candidatura espanyola! Així, no calia un numeret d'aquesta magnitud, no feia falta tanta gent a los madriles ni la friki-escena de l'alcalde lloant la feina feta i sent rebut per desenes de persones (cinc desenes) que a més són voluntaris de la candidatura.No dubto que gent com el Salvi Guinart i el Pere Valls han fet una molt bona feina com a ambaixadors de la ciutat a moltes i moltes reunions i viatges. Dels altres integrants de l'equip directiu no en parlaré perquè seria perdre el temps i gastar espai en aquest post. Dit això, vaig a fer de vident i a ser realista.

Tarragona no acollirà els jocs del mediterrani del 2017. Per ubicació geogràfica, l'organització que decidirà on es fan aquests jocs escollirà una de les candidatures més properes a la ribera sud de la mediterrània. Al 2005 ja es van fer a Espanya (Almeria), al 2009 es faran a Itàlia i al 2013 a Grècia. És lògic pensar que si les candidates pel 2017 són Trípoli (Líbia), Mersin (Turquia) , Rijeka (Croàcia) i Tarragona (Espanya) la guanyadora sigui qualsevol de les tres primeres i especialment la ciutat libanesa o la turca. Us diré més: si al final es tria la candidatura de Tarragona em faig monjo a Montserrat o Santes Creus. En aquesta vida s'ha de ser realista i sincer perquè si es juga d'aquesta manera, s'acaba com el Pupas que jugava sol, feia trampes i perdia.

Comentaris

Anònim ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Pere ha dit…
Ens farem tots monjos i tornarem a ser una ciutat de capellans, jajaja.
Oscar Ramírez ha dit…
Anònim i Pere, crearem una nova comunitat religiosa, jajajajaja. Al final faltarà monestir.
Salvador Guinart ha dit…
Discrepo moltíssim de tot el que has escrit. Ara no tinc temps de contestar-te, i francament, no sé si tinc ganes de fer-ho. Marxo a esmorzar (de fet ja m'estan esperant), i no em puc entretenir. No et deixis portar per la rauxa patillera, que per un moment m'ha semblat llegir el bloc de l'amic...
Ens parlem.
Oscar Ramírez ha dit…
Salvi, ja sabi que discreparies però no és la meva intenció, en cap moment, buscar un enfrontament amb tu o amb el Pere senzillament per l'amistat que hi ha entre nosaltres des de fa anys.
Ja saps que opino de molts temes i que sempre he pecat per ser sincer, donar la cara i sovint ser un pel radical.
He de lloar la feina que feu vosaltres dos però no puc estar a favor de la persona que encapçala la candidatura com a màxim responsable ni amb aquest dispendi que suposa enviar a Madrid, per llegir el dossier de la candidatura tarragonia, una macrodelegació formada per gent que heu corrat molt i hi havieu d'anar però també per altres personatges que hi van anar per sortir a la foto. Jo ho veig així i no cal que ens enfadem. Divergir m'encanta i més quan ho faig amb amics i la sang no arriba al riu.
Crec que havia de parlar del tema perquè no ho havia fet fins ara i ja està, no hi ha més. Això de fer-me monjo és un dir però crec, pel que explico al post, que Tarragona no aconseguirà la seva fita. També penso, com en el tema de la foto, que ara toca ser humils i no és el moment de començar a gastar-se diners (si arriba el moment) en un projecte faraònic.
Per cert, això de la rauxa patillera no va amb mi, jajajaja. Separa les dues lectures, la meva i la de l'altra bloc que cites. A diferencia del segon, jo mai faltaré el respecte a la gent que crec que s'ho ha currat i en canvi, cometent l'errada de ser sincer i anar de cara (i la seguiré cometent), fotre a caldo als qui no trago. Hi ha diferencia en anar pel món fent de "destroyer" i anar-hi "posant a tothom al seu lloc". Ja saps qui sobra a la foto que et dic i qui no hauria de formar part del vostre projecte.
Per acabar, parlant d'esmorzars, en tenim un de pendent i espero que arribi aviat. Una abraçada molt forta amic meu!

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS