ARA QUE SOM LA CAPITAL VEIEM COM SÓN LES COSES

No entenc com ens han pogut donar la capitalitat cultural catalana en les condicions que presenta la ciutat de Tarragona. A la reducció del pressupost del Tarraco Viva, amb la possibilitat que passi a fer-se bianual i no cada any, hi hem de sumar el famós Teatre Tarragona que encara, i vergonyosament, està tancat.
I com no en teníem prou, Tarragona és gran en tots els sentits però molt petita culturalment, els responsables del Festival Internacional de Cinema REC pleguen veles i deixen d’organitzar aquest esdeveniment. No cal tampoc parlar del futur del Concurs de Focs d’Artifici ni del sectarisme d’alguns dels integrants de la comissió d’aquesta suposada capitalitat cultural que s’han negat a donar suport a un esdeveniment que es farà properament, i que tindrà caire internacional i donarà difusió a la ciutat, pel fet que sigui bàsicament en castellà.
Ni mengen ni deixen menjar. Que paguin ells els traductors i el material imprès per catalanitzar aquest acte que comento tenint en compte que el setanta per cent dels convidats arribaran de fora i molts d’ells de països llatinoamericans.
La responsable política de cultura s’espolsa les puces i diu, per exemple, que el REC no es farà perquè així ho han decidit els seus organitzadors. I què diuen ells? Doncs tot el contrari. De moment, i convido a fer una enquesta de carrer a qui pensi el contrari, la ciutat no sap que som Capital Cultural de Catalunya i els què ha saben, vinculats al món cultural, no paren de riure veient, i això és un dir perquè no hi ha res a veure, la programació preparada per aquesta ocasió.
Ben mirat, per aquells que em titllen de negatiu, ja ens està bé tenir el títol i veure com tot cau pel seu propi pes. És la única forma de conèixer la realitat de la nostra ciutat. Llegim cada dia la premsa i estem ben informats del malament que ho estan fent en alguns sentits.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS