AULES BUIDES I ALUMNES DRETS

Les imatges de l’embargament del col·legi Santa Illa de Madrid, emeses a totes les televisions ahir dijous, sembla tret d’una pel·lícula de Buñuel. El deute del centre educatiu amb la Seguretat Social supera els 900.000 euros i l’administració va ordenar que es buidés tot allò que hi havia a les aules, despatxos i altres dependencies.

Els alumnes, 160 que tenen entre 3 i 17 anys, eren a les seves classes quan van entrar els treballadors de l’empresa encarregada de prendre-ho tot. Es van endur taules i cadires, pissarres i penja-robes, mapes i quadres, llibres i prestatgeries, ordinadors i altres aparells informàtics i electrònics, tot el que van veure que es podia traslladar fins el camió excepte les parets, finestres i portes que van ser l’únic que va quedar al seu lloc.

S’entén que un ha de pagar els seus deutes però dubto que confiscant tot aquest material quedin saldats els que l’escola té amb l’estat. La operació d’embargament dels objectes sobrava i encara més fent-la en hores de classe. No sé pas què es pretenia amb aquesta acció però és del  tot equivocada.

Ara el Col·legi Santa Illa segueix devent 900.000 euros a la Seguretat Social però no disposa de l’únic recurs que tenia per intentar reduir-lo. Si les aules estan buides no hi ha alumnes i sense alumnes no es paguen les matricules i no hi ha ingressos. És el cicle.

Tampoc es tracta de salvar a la direcció del centre que ja havia estat advertida en moltes ocasions del deute i que hauria disposat de la possibilitat de pagar el deute en terminis més o menys assequibles tot i que ara anuncií que no ho eren i que la crisi els ha ofegat. Tenen una part de raó però no tota. Com l’administració, i això està clar, els responsables del col·legi han fet malament les coses.

Els perjudicats, els únics innocents en tot aquest enrenou, són els alumnes i els seus pares. Si pagues la quota no has d’acceptar que se’t negui el servei educatiu al teu fills pel qual has pagat. Lògic és que estiguin tots ells indignats i que exigeixin explicacions. I la cosa pinta malament tot i les promeses dels responsables de l’escola de llogar material per reiniciar les classes el proper dilluns. Bàsicament perquè tots sabem que amb allò embargat no es cobreix ni de bon tros el deute acumulat i per tant és més que probable que força aviat quedi també embargat el propi edifici.

Hi ha dos fets evidents: l’educació és un dret però l’estat mai perdona els deutes.

Comentaris

cantireta ha dit…
!!, i :( ...no nem bé, no...

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS