17 de febrer 2012

Estic plenament convençut que la presència de llibres i revistes a les biblioteques públiques no ajuda a incrementar el nombre de lectors perquè els qui visiten aquestes equipaments culturals són sempre els mateixos. La cultura és de clients fixos i poques vegades n’hi ha de nous tot i que es facin les millors ofertes per utilitzar aquests espais que quasi sempre són gratuïts.

Però aquest, parlo del meu convenciment, no treu que les persones que són habituals a les biblioteques necessitin novetats. Augmentar els fons i recursos documentals, siguin llibres o revistes, és cabdal si no volem que la xifra de lectors baixi encara més al deixar sense lectura adequada a aquell sector de la població que tria les novetats sense revisar els clàssics o que es sent atret per les revistes.

El pla de retallades aplicat per la Generalitat i el Ministeri de Cultura, reduint a la meitat els diners destinats a la compra re vistes i de llibres, ha deixat les prestatgeries de moltes biblioteques buides o mig buides. Avui la premsa esmenta aquest cas centrant-lo en les Terres de l’Ebre però imagino que la situació de les biblioteques ebrenques es pot extrapolar a altres punts de la nostra geografia.

Hi ha casos on les aportacions no s’han reduït a la meitat perquè han desaparegut directament i la compra de nou material no és possible. A Catalunya es planteja la possibilitat de fer préstecs interbibliotecaris de manera que demanes un llibre que no tenen a la teva biblioteca i te’l porten d’una altra al cap d’unes hores, si tens sort, o d’uns dies.

És un pedaç al problema però no pas la solució. Hi ha casos com el de la directora de la biblioteca d’Alcanar que ha portat llibres de casa seva per abastir les necessitats dels usuaris d’aquest espai. És una mostra de bona voluntat i esforç però tampoc és la solució.

Ja sabem que no hi ha diners, i no preguntem cada dia què n’han fet dels que hi havia, però cal que redueixin en altres àmbits i no en el cultural. Veiem com es gasten quantitats ingents en altres inversions que no treuen cap a res i hem de comprovar com retallen on no cal ni toca. Una mica de sentit i de sensibilitat. Sentit comú en la gestió i sensibilitat per als col•lectius que decideixen estar ben informats i culturitzar-se.

2 Responses so far.

  1. cantireta says:

    Jo donaré tot el que tinc a una biblioteca quan traspassi. Mentre, els de Càritas fan bona feina venent els llibres a bon preu. Però lo del 1x1...allò no té nom!

  2. estem d'acord i em sembla molt bé la teva opció.

Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -