02 de febrer 2012

Ara està de moda parlar de l’èxit i el fracàs, de les oportunitats que tenim com a essers humans, les virtuts com a persones i les febleses que podem superar. El creixement personal, l’aprenentatge autodidacta, el concepte de la felicitat o la necessitat de compartir i treballar en equip. La crisi porta aquestes situacions, em refereixo a l’augment de les xerrades que preconitzen com a element vital tot el què he citat, i no hi estic pas en contra.

De fet crec que és necessari, i ja tocava, que algú ens recordi tot allò que som i les fites que podem assolir personal i professionalment. No sóc pro discursos de Bucay i companyia perquè els considero venedors barats de sentiments i emocions però sóc partidari de totes aquelles argumentacions que ajudin a despertar els nostres instints fins ara amagats en un segon pla de la nostra personalitat.

Dic tot això per parlar de la xerrada que el consultor d’empreses Emilio Duró va pronunciar aquest dimecres a la Fira de Reus. Les conclusions de la seva intervenció davant els assistents, més de 800, són força interessants. Em quedo amb quatre punts bàsics que cal tenir en compte i que conviden a la reflexió.

1. El canvi més gran experimentat per la humanitat ha estat l’augment de l’esperança de vida.

2. El més important no és viure cent anys sinó com els vius.

3. Enlloc d’estudiar als qui estan amargats hem d’estudiar als que són feliços. Hi ha gent que et fa feliç i altres que tenen la capacitat d’amargar-te.

4. L’esser humà no està preparat per ser feliç. Ho està per sobreviure. Cal entrenar la mirada i millorar l’amnèsia. Una mala memòria i una bona salut serien la felicitat.

5. Només es pot canviar si es canvia la forma de mirar. Hi ha gent que es passa la vida buscant culpables. Mai deixeu la vostra vida en mans dels altres.

Ja sé que moltes de les seves aportacions són evidents però també ho és que no pensem que ho són fins que algú, com Emilio Duró, ens ho recorda. És per allò que us deia abans: perquè estem acostumats a funcionar relacionant els diners amb l’estat del benestar i la qualitat de vida i deixem al marge el propi concepte de la felicitat que no té res a veure amb propietats ni nòmines. La vida és molt efímera, massa delicada i prou important per tractar-la molt millor. Viu el dia, Carpe Diem.

Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -