Header Ads

SOCIABLES A LES XARXES, ANÒNIMS AL CARRER

Som sociables a les xarxes socials, enrotllats i parladors en aquells espais d’Internet que estan de moda. Pengem comentaris al Facebook, fem twitts al Twitter, acceptem amics al Linkedin...

No ens en perdem ni una. El món de la comunicació ens ha portat a aquesta disbauxa que t’obliga a estar present cada dia, a mostrar les teves preferències ideològiques o futbolístiques, a dir la teva opinió sobre política o a opinar als enllaços de notícies que els altres incorporen.

Pertanyem a aquesta nova societat de la informació boja i constant. No tenir face o no estar al Twitter és un pecat, de rucs, imperdonable. Fins i tot, no ser-hi, et pot perjudicar a nivell professional. Més que parlar anglès com a requisit laboral, que encara és molt important, s’exigeix la perfecta presencia i navegació per les xarxes socials.

Però al carrer no parlem amb quasi bé ningú. Ni a casa, amb els nostres, ens mostrem tant predisposats a opinar. Interactuem al teclat al Face i ens intimida el cara a cara (face to face). És més, ens creuem amb gent que hem acceptat com a “amics” a la xarxa i no ens aturem a dir-los res perquè realment ni els coneixem o no sabem de què parlar ni com iniciar la conversa.

Hem esdevingut maquines del món virtual i personatges anònims del món real. El temps corre massa i som incapaços de posar-lo al nostre ritme. Perdoneu aquesta visió que pot semblar catastrofista. Tracta només de posar la realitat que fa temps que estem perdent.

Amb la tecnologia de Blogger.