21 de juliol 2012

Avui el meu germà Carles fa 43 anys. Quaranta a la terra i tres al cel.


Lletra de la cançó "un núvol blanc" de Lluís Llach. 

Senzillament se'n va la vida, i arriba com un cabdell que el vent desfila, i fina. I som actors a voltes, espectadors a voltes, senzillament i com si res, la vida ens dóna i pren paper.

Serenament quan ve l'onada, acaba, i potser en el deixar-se vèncer, comença. La platja enamorada no sap l'espera llarga i obre els braços no fos cas, l'onada avui volgués quedà's.

Així només, em deixo que tu em deixis, només així, et deixo que ara em deixis. Jo tinc per tu un niu en el meu arbre i un núvol blanc, penjat d'alguna branca. Molt blanc...

Sovint és quan el sol declina que el mires. El pesarós sap que si minva, l'estimes. Arribem tard a voltes, sense saber que a voltes el fràgil art d'un gest senzill, podria dir-te que...

Només així, em deixo que tu em deixis, així només, et deixo que ara em deixis. Jo tinc per tu, un niu en el meu arbre i un núvol blanc, penjat d'alguna branca. Molt blanc...

Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -