LA LLUNA I EL TEMPS


Mentre em miro a la Lluna asseguda al sofà de casa, al meu costat, i la gaudeixo:

Certs silencis envaeixen els caps de setmana. Tot passa sense el soroll dels cotxes nerviosos per arribar quan abans de casa a la feina, sense el guirigall de les mares que parlen de tot i de res, sense nervis, de casa a l'escola. Sense la sensació del temps esmunyint-se a totes hores per tots els racons, sense la calma que demana la vida constantment tot i que no li fem cas perquè ens hem acostumat a passar de tot. 

De fet, passem de tantes coses que fins i tot passem de la vida. I cadascú recull allò que ha sembrat sense la possibilitat de fer volta enrere. Perquè nosaltres passem els dies i els dies passen de nosaltres. I sempre ens guanya el temps.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS