09 de juliol 2012


Aquest migdia m'han preguntat sobre el meu concepte de l'amistat, tot parlant-me del Facebook. I jo he dit, sense pensar en el Facebook...

Cal destriar cada cop amb més rapidesa. La vida és massa efímera per perdre el temps demanant explicacions quan no en tens ganes o donant-ne quan no toca, acceptant o rebutjant. 

Per això, al teu camí no s’hi interposa ningú que tu no vulguis. Hi ha qui va d'amic i es pensa que té drets adquirits i hi ha qui és amic i mai demana ni recorda actes fets perquè l'amistat rau justament en això, en donar sense esperar res a canvi, en rebre sense esperar-ho, en no fer retrets ni llistats. 

I també per això, potser i segurament, crec que cal triar i destriar cada cop més ràpidament. O hi ets o no hi ets però si decideixes ser-hi, hi ets sense condicions. 

Perquè això de l’amistat és sempre relatiu i esdevé, com a la faula, la frase de “tanto va el cántaro a la fuente que al final se rompe”. 

Sol, sol, solet... no em vinguis a veure que no hi tens dret.  

Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -