13 de juliol 2012


Sobre aquest quadre anomenat "El paraigua i la maleta" de Nuria Goicoechea Roso i a propòsit del temps. 

Pluja de sentiments i el plaer de veure el cel clar un matí i cada dia. Les emocions xopen i els xàfecs són suaus i necessaris. No hi ha fred sense distàncies ni la por de quedar nu i sense papers. Aiguaneu en la calma i tempesta de petons a la foscor. 

Records guardats en l'espai precís que separa la porta del replà. Un estar-hi dins o un quedar-se fora, endevinalla sensata de la nit. I la prudència sabent que la maleta és ara buida i s'omple a cada gest. Un cop d'aire recorda que l'instant passa amb el temps i el temps no té cap porta. 

Tres mesos plens d'aigua de pluja i retalls de moments, records i vivències. Sortim de nou a fora, plegats, a mullar-nos els peus?

2 Responses so far.

  1. cantireta says:

    Cap per avall, el paraigua també recull la pluja. I oberta, la maleta fa de prestatge.
    Sortim, a veure la vida de prop!

  2. un fir molt fresc! m'agrada! Sortim!

Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -