25 de juliol 2012



Encenc Spotify i inicio aquesta nit tot escolant “another world” dels Antony and The Johnsons i mirant la foto d’aquesta posta de sol que m’acaba d’arribar. I escric, tot pensant en la música i la imatge...

Si, sovint es necessita un altre indret, un altre món. Mirar el paisatge quotidià des de la distància obligada, redibuixar els elements de sempre per cercar-hi noves formes, notar una absència per saber que aquella presència és cada cop més important. 

Si, sovint desconeixem els plaers que ens envolten, desconeixem el so de les onades de la platja més propera, el lleuger ressò dels arbres del bosc per on passegem amb respecte, el cruixir de la neu en l’espai silenciós que envaïm quan anem dalt de la muntanya, la cançó de l’aigua del rierol que baixa davant nostre.

I esdevenim sords davant els crits sense esma que ens fan els del costat, aquells que veiem i no coneixem però que són paisatge diari als nostres ulls.  I ens tornem de pedra com la muntanya, freds com la neu, durs com l’impacte de les onades i amb la sensació d’envellir massa ràpidament, com els arbres. 

Sabeu una cosa? Una bona posta de sol només s’observa quan un està sol.

Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -