CICLES I CÍCLICS



Les il·lusions perdudes són veritats trobades. El nostre camí vital és llarg i ple de decisions que cal prendre malgrat puguin ser doloroses. Ja fa un temps que vaig decidir guarir-me el cor, el cap i la ment en detriment de certes emocions i sentiments. Va ser el mateix dia que vaig saber que hi ha persones cícliques que viuen fent-se mal i deixant-se’l fer de manera constant. Inicien la caiguda i quan són a terra, aixequen el cap però mai arriben a volar. De nou comencen la caiguda i de nou acaben al terra. I així van repetint el cicle. 

El problema el tenen les altres persones si cauen en els cicles que no són seus. Hi ha un punt en que el cor no vol més mal i en que el cap demana calma. Aquí te’n adones de totes les coses que abans no veies i sobretot, observes allò que deia per començar, que les il·lusions perdudes són veritats trobades. 

Si em permeteu un consell, no feu cas dels silencis que mai haguéssiu esperat. Qui els provoca no mereix més atenció que la que us presta, cap. La vida va endavant, ells es queden enrere.

Comentaris

Olga Guix ha dit…
Una reflexió molt intel·ligent i certa. Que passis un bon dia Òscar.
Roger S ha dit…
Conec persones cicliques amic meu i són del tot nocives per la vida dels altres.
Pere Sans ha dit…
Tu mira sempre envant i aquells que es es fan mal que es quedin pel cami.

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

TRES POEMES ERÒTICS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA