CONEIXEMENTS


Es necessari aprendre constantment de la vida des de la maduresa que ens donen els dies. Els qui estem disposats a aconseguir més i millors coneixements, obrint-nos a tot el món que ens envolta, aconseguim el grau d’expertesa que ens permet mantenir el creixement personal. 

Al sufisme, tantes vegades comentat per mi en aquest blog, el paper d’ensenyament dels mestres és enfortir en els seus deixebles la força de l’amor per alliberar els seus cors de les urpes del “jo” i les seves passions.
  
La vida de l’ésser humà passa per aquesta lluita constant entre el caos i l’harmonia, entre allò únic i allò múltiple, entre l’egoisme i l’amor. El sufisme defensa l’opció de l’home perfecte: aquell que s’abandona a la força suprema de l’amor diví i assoleix l’harmonia en la seva existència fins aconseguir un “jo” real.  

El nostre estat personal s’ha d’estudiar molt a fons perquè, com en tot, rebre ensenyances beneficia el creixement. El problema rau quan el missatge que rebem és equivocat, ens arriba de fonts inexpertes o d’éssers que han perdut la llum i la guia del seu camí. Entre l’home perfecte i l’imperfecte hi ha anys de creixement interior que només s’assoleixen des de la maduresa. 

Com en el sufisme, per als qui no us agradi el referent que poso com a exemple però sí el tema de creixement, la història de Pinotxo és la història de l’ànima humana a través del seu viatge espiritual. El personatge de fusta creat per unes mans humanes, el nen que aprèn a través de la seva aventura fantàstica però plena de moralitats que hauríeu de cercar si en teniu ganes. 

A Itàlia el Pinnochio (Pinotxo) és un símbol del coneixement i no pas de mentida o un simple conte com algú es pugui pensar. Les persones les regalen a aquelles altres persones a qui volen ajudar a créixer i volar. Els qui els reben, no els poden perdre mai, ni regalar a ningú altre, ni rebutjar el regal. És la tradició, la història, l’evidència del creixement i la maduresa en relació a l’acció feta. 

Si podeu, proporcioneu-vos coneixements constants. Madureu exteriorment amb l’ajut dels altres, doneu-vos als altres i rebreu. Si podeu, feu-ho. 

PD: La foto és d’un Pinotxo que tinc a casa, adoptat des de fa uns dies, que ha tornat d’un llarg viatge i ara, aviat, n’iniciarà un de nou. Coses de la vida.

Comentaris

Marta Guivernau ha dit…
El sufisme és una molt bona font de coneixement si la cerca és aprofundir en el nostre interior. Però sempre queden aquelles persones que es tanquen com els cargols i no es comuniquen amb el seu món exterior. En aquests casos la dosi d'aprenentatge per la maduresa només la poden donar professionals mèdics. T'explico això perquè m'has fet venir dos casos recents que m'ha tocat patir i viure d'a prop. Un creix si vol, sempre si vol. Tothom pot.
Roger S ha dit…
Bo! Haurem de llegir sufisme.

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS