EN LA PENOMBRA

Quan fa fred tot va més ràpid i caduca al capvespre. El fred em dóna vida, m’activa, veig més enllà de la visió que em regalen els ulls. Adverteixo els secrets. És difícil guardar un secret quan el dus escrit per tot el cos. El que tinc ara al davant, per exemple, demana nuesa i amaga gestos. 

Un botó. Un altre. Un tercer. 

Vols que pari? Li dic a cau d’orella mentre els meus llavis freguen el seu lòbul. 

Ella no pot respirar, però nega amb el cap. 

Li beso el coll, i l’escot. 

Sento un soroll al fons. Sembla un tro. No, no ho és. 

El silenci es manté i ella em demana més gestos. Les seves paraules fan bona olor. 

En la penombra, veig uns ulls ardents. I m’entrego al seu desig. 

..

Hem de ser afectuosos quan aprenem quelcom nou. Cada nou cos nu, cada nova carícia o bes són devoció d’un amor temporal i efímer.